No és percepció, les dades corroboren que augmenta la criminalitat

Hi ha debats que són incòmodes, però que s'han de tenir de manera freda i amb dades a la mà. Un d'ells és el de la criminalitat al carrer, l'augment de delictes violents i l'inici d'una dinàmica d'aldarulls en determinats contextos. No hi ha solucions fàcils i no s'hi val aprofitar les dades per acusar determinats col·lectius, especialment d'immigrants, com està fent la ultradreta. El problema no és l'origen, segons els estudis i experts que ho estan analitzant, sinó la manca de referents, la precarietat, la marginalitat o, en casos concrets de població forana, la dificultat real d'integració, entre molts aspectes més. Això, però, no ha de treure el focus d'un problema que és real i que cada cop preocupa a més sectors de població. Les dades són clares i, segons el balanç que va fer ahir el ministeri de l'Interior, la criminalitat a Catalunya ha augmentat un 8% a tot el país respecte al primer semestre de l'any passat i un 15% a Barcelona. També ha crescut en altres ciutats metropolitanes, com l'Hospitalet (+13,6%) o el Prat (+13,9), i ha tingut xifres rècord en poblacions com Amposta, amb un 36,2% més de delinqüència, i Palafrugell, amb un 34,5%. En altres ciutats com Lleida, Rubí o Sabadell, però, ha caigut en relació amb l'any passat, i en altres llocs, com ara Girona, pràcticament està igual.

Els Mossos reconeixen que estan preocupats, sobretot, per l'augment de la violència en els diferents tipus de delictes, i per això estan modificant una mica els seus operatius per mirar de combatre més efectivament, especialment, la violència gratuïta al carrer. Això vol dir, posar més agents al carrer, fer-se més visible, i també monitorar els reincidents i fer-ne un seguiment a les xarxes socials. Els darrers aldarulls que hi ha hagut a Manresa, Vic o Molins de Rei han alarmat l'opinió pública, però més preocupant sembla el fet que gairebé s'hagin doblat a Barcelona el nombre de violacions amb penetració durant aquest període analitzat. Són dades del primer semestre i, pel que s'està veient aquests darrers mesos, segons els Mossos, aquest increment de la delinqüència no s'ha mantingut, però igualment preocupa i està clar que cal estar-hi a sobre.

El problema ha de tenir una resposta policial, per descomptat, però no només. Primer, perquè no tots els delictes responen al mateix patró ni es poden combatre amb les mateixes eines. Basta veure, per exemple, com en aquest augment dels delictes es comptem també cada cop més les múltiples estafes digitals que proliferen robant des de la distància a tota mena de persones, però especialment a les més vulnerables. I, després, perquè si no s'ataquen els problemes de fons, si paral·lelament no hi ha una anàlisi i una intervenció en les comunitats en les quals es detecta que hi ha més conductes delictives, no s'acabarà el problema o no es podrà minoritzar. Per evitar tenir situacions com les de les banlieue franceses, cal aprendre del que s'hi va fer malament. Sense bonismes i amb les dades clares, però també amb la racionalitat i les eines d'intervenció social i econòmica que corresponen a una societat democràtica.