Pendent del caos econòmic desfermat per Donald Trump amb la seva guerra comercial, el món sembla que ha deixat de mirar cap a Gaza, cosa que està aprofitant el govern de Benjamin Netanyahu per portar a la pràctica un pla que busca de forma indissimulada expulsar la població palestina de la Franja. Com? Doncs fent que cada cop sigui més difícil viure-hi, condemnant la població a la gana, a la manca de subministraments mèdics, a la tortura psicològica que suposen els bombardejos constants i les incursions militars.
Les darreres setmanes l'exèrcit israelià està implementant una nova tàctica que consisteix en reduir cada cop més l'espai on es poden refugiar els gairebé dos milions de civils gazians que viuen a la Franja. Els ha reduït l'espai i ha bloquejat l'entrada de qualsevol tipus d'ajuda humanitària, amb la qual cosa la situació es va degradant cada dia que passa una mica més. Segons les dades de l’ONU, almenys 345.000 palestins de Gaza pateixen fam extrema (fase 5) i el 91% estan en situació de crisi alimentària. 60.000 infants necessiten tractament urgent contra la desnutrició, mentre al costat egipci de la frontera de Rafah, al sud de Gaza, centenars de camions carregats d’ajuda humanitària continuen bloquejats. Les cuines comunitàries que organitza el Programa Mundial d'Aliments de l'ONU s'han convertit ara en objectiu dels caces israelians, així com les canalitzacions d'aigua. Com si estiguéssim a l'Edat Mitjana, la fam és la principal arma de guerra d'Israel ara mateix.
Per això l'objectiu ara ja no és acabar amb Hamàs o alliberar els ostatges, sinó que el que està en marxa és una operació de neteja ètnica. Així almenys ho consideren el miler de reservistes israelians que han signat una carta exigint el final de la guerra i l'obertura de negociacions amb Hamàs i que, com a represàlia, han estat expulsats de l'exèrcit.
Netanyahu actua amb una impunitat total perquè sap que compta amb l'aval de Washington per fer aquesta política. Recordem que va ser el mateix Trump el que va parlar de convertir Gaza en un resort mediterrani i de traslladar la població palestina a un altre lloc. La complicitat entre tots dos mandataris, tal com es va fer evident l'altre dia al Despatx Oval, fa pensar que aquest és el pla que s'està implementant sobre el terreny.
La crisi humanitària de Gaza, doncs, hauria de tornar a l'agenda mediàtica i política, i la Unió Europea és qui hauria de portar la iniciativa. Cal augmentar la pressió sobre Netanyahu i almenys no convertir-se en còmplices involuntaris d'aquesta catàstrofe humanitària en què s'ha acabat convertint l'operació de represàlia pels atacs de Hamàs del 7 d'octubre del 2023. Brussel·les no pot continuar mirant cap a una altra banda en un conflicte que té un potencial desestabilitzador de la regió tan gran. Perquè, al cap i a la fi, l'actitud de Netanyahu a Gaza ara mateix no difereix tant de la de Vladímir Putin a Ucraïna, tot i que les respostes a una crisi i a l'altra siguin tan diferents.
