Dues delegacions d'ERC i JxCat es van tornar a reunir aquest dissabte per mirar de trobar un desllorigador a les negociacions per formar govern, però el pacte encara sembla lluny. Tot i que amb la reunió de Lledoners de dimarts es va donar una empenta a les converses i es va obrir ja la carpeta final, la del repartiment de conselleries entre les dues formacions, avui encara no s'ha arribat al punt en què es pugui afirmar que la negociació està encarrilada i ja s'han superat els obstacles principals. Res més lluny de la realitat. Els principals obstacles, el paper del Consell per la República i l'estratègia independentista, encara continuen sense resoldre's a 25 dies del límit final.
Segurament és per això que ERC es planteja traslladar en les pròximes hores a Junts la possibilitat de formar govern en solitari, de moment i fins que hi hagi un acord definitiu per a un executiu bipartit. Va ser el mateix vicepresident i candidat a la investidura, Pere Aragonès, el que va avisar ara fa una setmana des de les pàgines d'aquest diari que si el dia 1 de maig no hi havia acord els republicans es veurien obligats a explorar "vies alternatives" amb Junts. És improbable, però, que Junts accepti la via del govern en solitari d'ERC, i el més segur és que els pròxims dies veurem una intensificació de les negociacions. Ara bé, és evident que, vista l'extrema lentitud de les converses i la situació del país, que reclama a crits la formació d'un govern per posar en marxa tots els mecanismes de la recuperació econòmica, caldria un revulsiu que situï la negociació en un altre pla i li doni una empenta definitiva.
ERC espera que aquest revulsiu sigui la proposta del govern en solitari, mentre que Junts no es deixa impressionar pels ultimàtums i segueix aliena a les pressions per accelerar la formació del nou executiu. Però els dies passen i cada cop hi ha més indicis que la falta d'acord té un cost per al país. Aquesta mateixa setmana, el secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, alertava a l'ARA que altres governs autonòmics, i citava explícitament l'aragonès, estaven jugant millor les seves cartes per acollir la planta de bateries elèctriques que ha d'alimentar la fàbrica de Seat. Els líders sindicals d'UGT i CCOO també van aprofitar la jornada de dissabte, el Primer de Maig, per urgir a la formació de govern.
L'argument que en altres països, com ara Bèlgica o Holanda, és habitual que les negociacions per formar govern durin mesos o fins i tot anys no és aplicable al cas català, on l'impacte de la pandèmia obliga a tenir un Govern i un president amb totes les atribucions i iniciativa política com més aviat millor. I, a més, els dos partits feia precisament més d'un any que sabien que haurien d'abordar aquest escenari de negociació. Dos mesos i mig després de les eleccions, no hi ha cap argument amb prou pes que justifiqui aquest retard. I el que és pitjor: tampoc hi ha cap seguretat que aquesta negociació llarga revertirà en un Govern molt més sòlid que l'anterior.
