El negacionisme climàtic arruïna el món
Oblidem l'impacte sobre la salut, sobre el medi ambient, sobre la supervivència d'algunes espècies, en fi, sobre el benestar en general de la població i la natura. Mirem només el preu. Mirem el que ja ha costat el que hem fet fins ara i el que costarà. Si hem de fer cas de l'informe publicat ahir a la prestigiosa revista Nature, amb el que hem fet fins ara, és a dir, amb les emissions històriques, ja està clar que a mitjan segle serem un 19% més pobres del que seríem si no s'hagués produït aquest canvi climàtic. Això en termes globals i com a mitjana. Però està clar que els països més pobres i que menys responsabilitat han tingut amb les emissions que han provocat l'escalfament global serien els que en rebrien les pitjors conseqüències també econòmiques. Dins d'Europa, el país més perjudicat seria Espanya, que serà un 17,8% més pobre el 2050.
L'estudi és fruit del treball fet per investigadors de l'Institut d'Investigació sobre l'Impacte Climàtic de Potsdam (PIK), una entitat privada que compta amb finançament del govern alemany i que agrupa gairebé dos centenars de científics de diverses disciplines focalitzats amb el canvi climàtic. Per intentar sistematitzar bé les dades, recollides en 1.600 regions del món durant els últims 40 anys combinats amb simulacions climàtiques d'última generació, s'han centrat en les emissions que ja s'han fet, no en la projecció del que es pugui fer a partir d'ara, i han tingut en compte, han explicat, les variables que es poden mesurar relacionades amb la producció agrícola, la productivitat o les infraestructures. No han valorat ni el turisme ni el que podria passar si hi hagués situacions de clima extrem, pujada del nivell del mar o grans desastres naturals com ara megaincendis o inundacions, cosa que podria empitjorar encara més les dades.
La conclusió de l'estudi, com bé ha explicat una de les seves coautores, Leonie Wenz, és que demostra que protegir el clima i fer les inversions que es precisen per reduir les emissions és fins a sis vegades més econòmic que no fer-ho. Si continuem igual i no fem res, calculen, l'empobriment global serà d'un 60% a escala global el 2100. L'informe és un crit d'alarma, un altre, sobre la necessitat de prendre mesures ràpides i clares per reduir les emissions. I això vol dir, en bona part, reduir l'ús dels combustibles fòssils i aturar l'escalada actual d'explotació de recursos i destrucció mediambiental en la qual encara vivim immersos. Ho fem? No. Al contrari. S'està instal·lant de nou el corrent que qui dia passa any empeny, del mal menor, d'allargar els terminis, de prioritzar altres coses –amb tota mena d'excuses legítimes relacionades gairebé sempre amb el creixement econòmic immediat o la protecció a sectors que reclamen més temps per reciclar-se– per sobre del que realment és important. És una manera de negacionisme climàtic light que, sumat al hard que representen grups polítics importants com ara els republicans de Donald Trump o els ultres de Bolsonaro, estan alentint de manera suïcida la presa real de mesures per evitar no que superem l'augment dels 2 ºC que ja seria terrorífic tot i que es dona per descomptat, sinó que l'incrementem encara més. Aquest negacionisme costa diners, molts, i està arruïnant el món per un curtterminisme ignorant. Caldria trobar la manera que assumissin els costos econòmics els seus responsables.