Tothom té la mirada posada en els alts tribunals, els que acaparen els grans casos de rellevància política. Però a Catalunya els jutges són un veritable problema, no per una qüestió ideològica ni d'interpretació de les lleis sinó, bàsicament, perquè n'hi ha massa pocs. Entre el 2016 i el 2023 han crescut un 41% el nombre de casos que arriben als tribunals catalans, però, en canvi, el nombre de magistrats que han d'atendre aquests expedients només ha crescut un 6%. Els jutjats de bona part de Catalunya estan al llindar del col·lapse i, segons reclama el departament de Justícia de la Generalitat, caldrien cent jutjats nous, dels quals confia que se'n podrien crear la meitat els dos anys vinents.
El cas és que part del problema és que hi ha molt pocs jutges catalans, no perquè això tingui cap relació amb la feina en si mateixa, que tant és si el magistral és d'aquí com d'un altre lloc, perquè la professionalitat no es posa en dubte, sinó perquè això fa que els que hi ha en bona part no hi estiguin arrelats i, per tant, a la mínima que poden, quan han acumulat prou mèrits, opten per anar-se'n a un destí més proper al seu lloc d'origen. Segons dades de Justícia, només hi ha un 8% de jutges catalans, mentre que la població catalana és el 16% de tot l'Estat. La raó, segons expliquen els experts, és que no hi ha tradició d'opositar a Catalunya i els juristes opten per altres sortides lligades en bona part a l'empresa privada. Són opcions que interessen més que estudiar unes oposicions que triguen cinc anys a preparar de mitjana i de la qual, en els últims anys, hi ha menys de 200 places disponibles. El problema és tan greu que el 2022 la Generalitat fins i tot va activar un programa de beques per a opositors a jutge i fiscal amb 50 places anuals i una durada de quatre anys.
El cas és que la falta de jutges és un problema social i econòmic, perquè la tramitació dels expedients s'eternitza i això té conseqüències que afecten el conjunt de la societat. El Tribunal Superior de Justícia ha reclamat al ministeri que introdueixi incentius econòmics per fer més atractiu el destí de Catalunya per als nous jutges o per retenir els que ja hi exerceixen. No seria res estrany, perquè aquests incentius ja existeixen en el cas del País Basc –pensats per l'antic terrorisme d'ETA– i també en el cas de la insularitat de les Balears i les Canàries. De moment no hi ha resposta per part de l'Estat, però el problema és greu, i en algun moment s'hauran de prendre mesures.
Ja fa anys que se sap que aquest problema és greu, i cal posar-hi remei com més aviat millor, perquè el coll d'ampolla que són els jutjats és un tema seriós que no es pot minimitzar. No cal buscar excuses amb el català: l'Escola Judicial ofereix cursos en totes les llengües de l'Estat, i no és un element que els experts considerin significatiu, ni tampoc la situació política, que ara, a més, té poc a veure amb el que es va viure el 2017. Ja hi havia dèficit abans del Procés i continua havent-n'hi ara. Calen incentius i més inversió per revertir la situació.
