BarcelonaLa temporada de la fruita no serà precisament de les més brillants. Avui expliquem que, de mitjana, la contractació de temporers ha caigut en més de la meitat. La forquilla es mou entre el 60% menys de treballadors en la recol·lecció de fruita de pinyol (bàsicament préssec i nectarina) i el 40% menys en la poma i la pera, que tot just comença ara. I la producció caurà entre el 70% de les primeres varietats i el 30% de les segones. El principal motiu del sotrac han estat les gelades patides a l'abril. El sector ha hagut d’especular amb l’espera que exigien les intenses fredorades i les presses per la forta calor a partir d’un mes i mig després. Una paradoxa que serà habitual, perquè si d’una cosa avisen els experts és que el canvi climàtic exagera i extrema els fenòmens meteorològics.
Un d’ells l’estem patint actualment, amb unes onades de calor que estan passant igualment d’ocasionals a habituals i que, a més dels seus efectes més directes sobre la població, en tenen un altre de particularment devastador: hi ha més incendis i són molt més virulents. Els experts destaquen dos conceptes clau per lluitar-hi: amb els mitjans per a l’extinció, que igualment s’han de millorar, no farem prou i, per tant, caldrà treballar el territori per prevenir-los, amb el cada cop més conegut paisatge mosaic com a gran recurs.
Aquest paisatge mosaic, el fet de trencar les enormes masses forestals que tenim al país (en 50 anys hem passat d’un 40% de massa forestal a un 70%) amb camps de conreu, passa indefectiblement per tenir cura, protegir i impulsar l’agricultura. I no des d’una acció sectorial a curt termini, sinó com a política de país i de futur.
És important, doncs, entendre que les queixes a Ponent per unes gelades que han malmès la collita no han de portar a pensar que “ja ho gestionaran amb les asseguradores” o que “l’any que ve ja ho recuperaran”. I el mateix s'ha de dir de la resta d’eventualitats que el camp vagi experimentant arreu del país. La natura ens està canviant les regles de joc i no podem acudir a cap tribunal d’arbitratge. Cal posar damunt la taula tot el coneixement científic i tota l’experiència acumulada per poder anticipar-se tant com sigui possible als escenaris que ja tenim a sobre. Cal ajudar la pagesia i els ramaders no ja amb diners, sinó amb futur.
Perquè el paisatge mosaic que ens ha d’ajudar a prevenir uns focs que tindran cada cop més magnitud i faran més estralls no ha de ser un paisatge i prou, ha de ser una activitat, i aquesta activitat ha de poder tenir viabilitat. No pot ser un “té, jove agricultor (o ramader), i ja t’apanyaràs, que tu en saps”. Al darrere hi ha d’haver ciència i recursos per desenvolupar-la. Saber què, com i on es pot cultivar en les circumstàncies que ens canvien i casar-ho amb com i on serà més eficient trencar les masses forestals i de combustible per als incendis. Planificar i no trampejar. I mentrestant seguir tenint cura d’un sector que, a més a més, ens ha d’ajudar a complir amb una de les potes de la sostenibilitat: el producte de proximitat.
