El país del nanosatèl·lit

Sovint ens preguntem quin país volem. És una pregunta pertinent, necessària, i que té moltes respostes. Una d'elles ben segur que hauria de tenir a veure amb l'ambició científica, rere la qual hi ha unes quantes virtuts: demana un alt nivell educatiu, ajuda a fer possible la innovació a les empreses i per tant a crear riquesa, i impulsa solucions concretes per millorar la nostra qualitat de vida. Els projectes científics són un motor de progrés. El primer nanosatèl·lit català, l'Enxaneta, s'ha enlairat aquest dilluns al matí, després de dos ajornaments. Culmina una feina de dos anys i és el primer dels sis nanosatèl·lits que la Generalitat preveu activar en una primera fase que s'allargarà entre tres i quatre anys. Parlar, com en algun moment s'ha dit, de la NASA catalana fa riure. Però el projecte en si cal prendre-se'l molt seriosament. Tant de bo hi hagués més iniciatives d'aquest calibre. L'Enxaneta forma part de l’Estratègia NewSpace de Catalunya, que vol situar Catalunya en la nova economia de l’espai com a sector d’oportunitats per millorar l'economia i els serveis a la Terra.

En concret, l'aparell és un CubeSat de tres unitats que desplegarà serveis de connectivitat global d’internet de les coses (IoT) a tot el territori català, de manera que permetrà la comunicació i l’obtenció de dades a tot el país, sobretot en zones que avui no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals. Entre altres coses, podrà monitoritzar el cabal dels rius i les reserves d'aigua, fer un seguiment de la fauna salvatge per poder-la protegir, rebre dades meteorològiques d'estacions en llocs remots o seguir ramats i conreus per detectar malalties i definir estratègies més eficients. Tot això des de l'espai, a 500 quilòmetres de la Terra. 

Ara que estem a les portes de la formació d'un nou Govern, cal insistir en la importància que governar vol dir exactament això: treballar seriosament, pensant en el mitjà i llarg termini, per tirar endavant projectes concrets amb el màxim potencial. La política, la bona política, també és o hauria de ser això. Perquè de realitats com aquesta, amb una capacitat tècnica transformadora evident, dependrà el futur benestar de la gent. Sí, un nanosatèl·lit és, si es fa servir per a millorar realitats com les descrites i moltes altres, una eina efectiva sens dubte d'innovació, però també de cohesió social i d'igualtat d'oportunitats. I per fer-ho possible cal que la cadena de transferència de coneixement entre el món de la recerca i el de l'empresa funcioni, i que també sigui efectiva la capacitat de sumar entre els sectors públic i privat. Per això, tal com demanen les universitats i centres de recerca de forma unànime i insistent, és crucial que a nivell governamental hi hagi una aposta clara per la ciència i la innovació que es reflecteixi tant en les prioritats pressupostàries com amb una conselleria que faci dialogar empresa i coneixement, una de les missions urgents de la qual serà atraure els fons de recuperació vehiculats per la Comissió Europea. El país que volem ha de tenir molts nanosatèl·lits i molts altres projectes tecnològics punters. És inajornable posar fil a l'agulla.