Aquests dies de Nadal, mentre a moltes llars hi ha naixements amb un nen despullat en un estable de Betlem, altres nens nascuts més o menys a la mateixa zona que el que es recorda han mort de fred. Literalment. Són nadons que no han arribat a complir el mes i que han arribat a l’hospital amb marques de color blau a la cara i sagnant per la boca i el nas. Ho veiem en les fotos que ens arriben a través de les agències de notícies internacionals i ho ha denunciat també Philippe Lazzarini, el comissionat general de l'UNRWA, l’agència de les Nacions Unides per als refugiats. És la mateixa agència que Israel vol fora de la Franja i del seu país perquè no pugui fer denúncies com aquesta, que mostren fins a quin punt ha arribat la matança i la inhumanitat de l’exèrcit israelià.
Nens han mort de fred perquè aquestes setmanes les temperatures han estat més baixes del normal a la zona, als camps de refugiats del sud, on s’amunteguen milers de persones que van fugir amb el que tenien posat i on fa temps que no arriben provisions, perquè Israel es nega a donar pas als subministraments humanitaris necessaris o els deixa passar tan amb comptagotes que no serveixen gairebé per a res. Sense mantes, amb tendes de campanya de tela que pràcticament ja no protegeixen de res perquè estan destrossades per l’ús i el mal temps i amb escassetat també d’higiene i de menjar. Sí, també hi ha desnutrició a Gaza, i malalties infeccioses, per les males condicions en què viuen els refugiats.
Segons l’ONU, gairebé un milió de persones a Gaza necessiten subministraments urgents per sobreviure al fred i la fam. És una crisi humanitària, una de nova, que se suma a les que pateix la zona des de l’inici de la guerra, que, no ho oblidem, ara mateix ja ha provocat 45.484 morts, segons dades del ministeri de Sanitat de Gaza, que està en mans de Hamàs. Tanmateix, són xifres creïbles que organismes internacionals independents fins i tot troben conservadores i a les quals no se sumen els molts desapareguts sota la runa.
Fins on vol arribar el govern israelià amb l'extermini de la població palestina es fa difícil de saber. Si fa uns dies semblava que s’obria una petita escletxa d’esperança amb els rumors d'una treva imminent, a hores d’ara no sembla que hi hagi intencions de tirar endavant les negociacions.
Altres entitats humanitàries, com Amnistia Internacional, Human Rights Watch o Metges Sense Fronteres, han fet denúncies similars a les de l’ONU i fins i tot han acusat Israel de promoure una “neteja ètnica”. Denuncien que s’estan fent servir com a armes de guerra el fred, la gana, la falta d’aigua potable i la destrucció del sanejament, que provoca malalties.
Israel ho nega i contraataca mirant de desprestigiar aquestes entitats pel broc gros i fins i tot intentant dinamitar el mateix concepte d’ajuda humanitària. La deshumanització a la qual ha arribat part de la societat israeliana amb aquesta guerra és difícil de creure, atès que és un poble que precisament ha estat víctima de dinàmiques deshumanitzadores en el passat.
Tots veiem i sabem el que està passant a Gaza, però la vergonya d’Occident és que no passa res, que tot segueix igual. Amb Donald Trump a punt d’entrar a la Casa Blanca, les possibilitats d’un alto el foc són encara més escasses. Al contrari, el govern de Benjamin Netanyahu segueix agreujant la situació i ja s’atreveix amb tot. Va atacar el Líban, està avançant a Síria, va atemptar a l’aeroport del Iemen, ha atacat l'Iran... Ja no hi ha límits en un món que sembla haver acceptat la llei del més fort. Mentrestant, per a vergonya nostra, hi ha nadons que moren de fred i de gana a Gaza el dia de Nadal.
