Aviat farà dos mesos de la terrible riuada que va arrasar les comarques valencianes de l'Horta Sud i la Ribera i va deixar un terrible balanç de 223 morts, tres desapareguts i desenes de milers d'afectats, i moltes de les ajudes que les administracions els van prometre encara no els han arribat. A les portes de Nadal, l'ARA ha recollit testimonis de persones que encara estan a l'espera de rebre els diners promesos per poder recomençar les seves vides. Totes elles es veuen obligades a transitar per un laberint burocràtic per demanar les diferents ajudes: d'una banda, les de l'Estat, que són de més quantitat; i, de l'altra, les de la Generalitat i les Diputacions. Des d'aquest punt de vista, resulta especialment lloable la tasca de la Creu Roja, que reparteix targetes moneder a les famílies que més ho necessiten en oficines mòbils instal·lades a les places dels pobles.
Resulta inquietant, però, que hagi de ser la Creu Roja la que hagi d'estar encara sobre el terreny ajudant els afectats, ja que és una mostra que l'administració no acaba de ser prou àgil ni tampoc eficient per ser al costat de les víctimes des del primer dia. Encara sort dels ajuntaments, de la solidaritat ciutadana i fins i tot de les mateixes entitats bancàries, que han pres mesures extraordinàries per gestionar la crisi i els impagaments. Molts dels afectats per la DANA hauran de passar les festes acollits en cases d'amics o familiars, ja que els seus habitatges han quedat destrossats i tampoc disposen de vehicle. Encara és molt pitjor la situació dels immigrants irregulars, que no tenen dret a rebre les ajudes oficials perquè molts no tenien ni contracte de lloguer i ara han de sobreviure amb l'ajuda d'ONGs o de prestacions com la renda valenciana d'inclusió.
Les històries de la Susana, el Manuel i la Liliana han de servir de recordatori que la situació és molt lluny de normalitzar-se al País Valencià, i que després de la immensa onada de solidaritat que es va crear els primers dies i setmanes, amb l'arribada de milers de voluntaris per netejar els carrers, ara és l'hora de les administracions, de demostrar que els impostos tenen un sentit com a forma de solidaritat institucional i comunitària. La situació en què es troben moltes famílies és allò que es coneix com a "vulnerabilitat sobrevinguda"; és a dir, persones que tenien una vida normal i de sobte ho han perdut tot i no estan acostumades a haver de demanar ajuda. És evident que la xarxa familiar està amortint l'impacte de la DANA, però aquesta situació de fragilitat no es pot allargar gaire més. Cal iniciar d'una vegada la reconstrucció de les zones destruïdes, assegurar la distribució de les ajudes i posar una atenció especial en els nens i en el funcionament de les escoles per sortir com més aviat millor de l'excepcionalitat actual. No actuar de forma ràpida significarà obrir les portes de bat a bat al populisme i l'antipolítica.
