Els multimilionaris irrompen en la cursa de l'espai
Un dels episodis clau de la Guerra Freda va ser la cursa espacial entre la Unió Soviètica i els Estats Units, que va tenir com a punt culminant l'arribada de l'home a la Lluna el juliol del 1969. Avui en dia hi ha un cert consens que aquella cursa amb rerefons polític va impulsar la recerca científica a nivells mai vistos i fa poc s'ha estrenat una sèrie, For all mankind, que planteja què hauria passat si els soviètics haguessin arribat a la Lluna abans que els nord-americans. Doncs bé, en l'actualitat, el més semblant a aquell pols de la segona meitat del segle XX és la competició entre tres multimilionaris, Richard Branson, Jeff Bezos i Elon Musk, per ser els primers a explotar l'anomenat turisme espacial, és a dir, que qualsevol pugui volar més enllà de l'atmosfera i veure el planeta Terra des de l'espai.
De moment, qui s'ha avançat a la resta és el britànic Richard Branson, que aquest diumenge ha realitzat un vol exitós a bord d'una nau construïda per la seva empresa Virgin Galactic. Es tracta del vint-i-dosè vol de proves de l'empresa, el quart amb tripulació i el primer amb el passatge complet: sis persones. Branson s'ha avançat per uns dies a Bezos, fundador d'Amazon, que té previst realitzar un vol amb la seva empresa de transport aeroespacial, Blue Origin, el 20 de juliol. El tercer en discòrdia, Elon Musk –fundador de PayPal i conegut per la marca de cotxes elèctrics de luxe Tesla–, ha creat la seva pròpia companyia, Space X, i promet viatges a la Lluna per al 2023.
El cas és que aquesta competència, en principi positiva, planteja un seguit de dubtes ètics per a la humanitat que caldria trobar la manera de resoldre. Fins ara la cursa espacial era cosa de les diferents potències, sobretot quatre: els Estat Units, la Unió Europea, Rússia i la Xina. Les tres primeres van col·laborar en la creació de l'Estació Espacial Internacional, una iniciativa que semblava que enterrava la competència per passar a una etapa de col·laboració internacional. I ara la Xina prepara la seva pròpia estació espacial. Però què passa quan hi intervé el sector privat? I en concret què passa quan els que lideren aquesta cursa són personatges extravagants com Branson o visionaris com Musk que busquen sobretot protagonisme i presència als mitjans per treure'n el seu propi benefici?
La comunitat internacional, si és que es pot parlar d'aquest concepte amb claredat, hauria de debatre quina és la millor manera, com a humanitat sencera, de plantejar tot el que fa referència a la cursa de l'espai. Tot i que poden ser complementaris en algun moment, no és el mateix un projecte que busca obtenir rèdits econòmics, com el d'aquestes tres empreses, que una cursa més orientada a la recerca científica en benefici de tota la humanitat. Caldrà decidir, també, si l'espai ha de ser tractat com un espai públic, valgui la redundància, o també es pot privatitzar i en quins termes. O si aquests viatges per a superrics són sostenibles des d'un punt de vista mediambiental. Sembla ciència-ficció, però aquest debat s'ha d'abordar amb urgència.