22/12/2022

Montero guanya el duel amb Calvo per la llei trans

Avui a les portes del Congrés s'han vist dues escenes contraposades. D'una banda, la ministra d'Igualtat, Irene Montero, en sortia eufòrica per celebrar amb centenars de manifestants l'aprovació provisional de la denominada llei trans, una fita històrica per al col·lectiu LGTBI i que sens dubte és una de les més avançades a Europa en el reconeixement dels seus drets. Al mateix temps, una de les figures de més pes dintre del PSOE, l'exvicepresidenta i presidenta de la comissió d'igualtat del Congrés, Carmen Calvo, atenia sola els periodistes per explicar les seves raons per haver-se abstingut en la votació d'aquesta llei, que s'ha aprovat amb 188 vots a favor, 150 en contra i set abstencions. Clarament, en el pols que fa més d'un any que mantenen Montero i Calvo ha guanyat la ministra per golejada. Fa mesos que els socialistes intenten modificar alguns dels punts més controvertits de la llei, però finalment la ministra d'Igualtat ha aconseguit que la norma passés sense gairebé cap modificació substancial.

I això ha estat una victòria important, tot i que amb aquesta llei –necessària, ja que reforça i dona cobertura legal a la legislació antidiscriminatòria que ja tenien Catalunya i altres comunitats– es pot dir que s'ha trencat la unitat feminista. El problema, per molt que el debat hagi estat molt polaritzat i massa visceral, es concentrava en només una petita part de l'articulat. Deixant de banda l'oposició en bloc de la dreta, el principal motiu de conflicte que ha enfrontat el feminisme, com ja s'ha anat explicant, és l'autodeterminació de gènere. Segons la nova llei, una persona pot fer un canvi de sexe a partir dels 16 anys sense la necessitat de cap informe psicològic ni tractament hormonal, com fins ara, sinó només omplint un formulari i exposant la voluntat de canvi. Per fer el canvi en el cas dels menors entre 12 i 14 anys caldrà una aprovació judicial, mentre que els joves entre 14 i 16 anys que ho sol·licitin necessitaran l'assistència dels pares o tutors legals. En aquest punt, els socialistes havien intentat que també en aquesta franja fes falta l'autorització judicial.

Cargando
No hay anuncios

La diferent manera d'entendre el sexe –biològic o cultural– i com això pot impactar en les polítiques de protecció de la dona en àmbits on encara avui està discriminada també han estat punts de conflicte que ha remarcat l'informe preceptiu del Consell del Poder Judicial, que va alertar que les podria posar en perill. Segurament no tindria per què ser així, però la línia d'aquest informe és preocupant, perquè ja s'ha vist com han aplicat els jutges una altra llei, la del només sí és sí, que la ministra Montero també va considerar impecable jurídicament. Si hi ha jutges que hi veuen escletxes, preocupa el que pugui passar tant pel que fa als drets de les persones trans i el col·lectiu LGTBI com als de les dones en general. La virulència amb la qual s'ha respost sempre a les persones que des de posicions feministes s'oposaven a alguns aspectes de la llei acusant-les de transfòbiques no ha ajudat gaire a fer un debat serè per millorar el text en aspectes legals que permetin falcar al màxim els drets aconseguits. Caldrà veure què passa ara que aquesta llei històrica, si tot va bé en el seu pas pel Senat, es començarà a aplicar a partir del gener.