La victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units, a manca de la confirmació oficial, aboca el món a un escenari de foscor, a un abisme amb unes conseqüències que encara és aviat per calibrar. El motiu és que el Donald Trump del 2024 és molt més perillós que el que va arribar el 2016, quan el sistema de contrapesos de la democràcia nord-americana va aconseguir limitar-ne l'impacte en alguns aspectes. De fet, segons va explicar el periodista Bob Woodward en els seus llibres sobre el primer mandat de Trump, els mateixos col·laboradors del llavors president, juntament amb alguns funcionaris, van aconseguir curtcircuitar algunes de les propostes més radicals del mandatari.
El Trump actual és algú que ha covat rancúnia, odi, durant els darrers quatre anys, que ha radicalitzat encara més el seu discurs i que s'ha preparat a consciència perquè aquesta vegada res ni ningú puguin frenar els seus plans. Ara que ja coneix com funciona el sistema de Washington des de dins, està decidit a desmantellar una administració que percep com a hostil posant al capdavant d'aquesta missió un personatge tan megalòman i extremista com ell, el magnat i propietari de la xarxa X Elon Musk.
Els demòcrates, per la seva banda, es veuran obligats a repensar-se per convertir-se en alternativa i contrapès des del minut 0 de la nova presidència. Els Estats Units han rebutjat per segona vegada que una dona sigui la seva màxima mandatària, cosa que demostra que, d'alguna manera, la victòria de Trump també és la de l'home blanc i els valors masculins.
En l'àmbit internacional l'arribada de Trump pot provocar un autèntic terratrèmol si certifica la seva aliança tàcita amb líders autoritaris com Vladímir Putin. La UE pot quedar-se sola en el seu suport a Ucraïna i en general pot esdevenir l'únic actor internacional de pes que defensi un món basat en regles i no en la llei del més fort. La Comissió Europea ha preparat plans de contingència per a un possible escenari de victòria de Trump, sobretot en l'àmbit comercial, però caldrà veure què passa amb l'OTAN i, en general, amb tots els acords bilaterals amb els Estats Units. Europa està ara obligada a protegir la seva economia davant les polítiques proteccionistes i a augmentar la seva independència estratègica en àmbits clau, ja que no podrà comptar com fins ara amb l'administració nord-americana, que menysprea el sistema de vida del continent, amb la seva aposta per l'estat del benestar i la cohesió social.
Tot i això, la gran oposició a Trump s'ha d'articular a dins mateix dels Estats Units. És cert que el republicà comptarà, com ja va fer el 2016, amb majories tant al Senat com a la Cambra de Representants, i també amb una majoria al Tribunal Suprem, però hi ha molts estats en mans dels demòcrates. Aquests pròxims quatre anys es poden fer molt llargs, però caldrà unir esforços a banda i banda de l'Atlàntic perquè els danys no siguin irreversibles i el 2028 es pugui capgirar el panorama tan tenebrós que es dibuixa avui.
