Quaranta-vuit hores després de la riuada que ha arrasat comarques senceres de la província de València, el balanç de víctimes mortals s'ha enfilat a 155, però el pitjor és que aquesta xifra no és ni molt menys definitiva, ja que ni tan sols hi ha un nombre aproximat de desapareguts. A la tragèdia dels morts i desapareguts, però, se suma una situació d'autèntica emergència humanitària sobre el terreny, amb poblacions senceres sense llum ni aigua corrent, en alguns casos incomunicades, i on ara mateix la prioritat és cobrir les necessitats més bàsiques perquè la situació no empitjori.
Ara, doncs, la prioritat ha de ser decretar una mobilització total de recursos en el temps més breu possible per restablir unes mínimes condicions de normalitat, netejant les vies de comunicació, retirant els cotxes, arreglant tota la infraestructura elèctrica, etc. El centre del País Valencià és ara mateix una zona devastada i caldrà reconstruir-la de bell nou. Segurament, encara no som prou conscients del que ha passat.
Tot i això, hi ha una cosa que cada vegada està més clara, i és que hi ha hagut una gestió negligent de la crisi des del punt de vista de les vides humanes. Si dimarts la Generalitat no va enviar l'alerta a la població perquè es resguardés fins que ja era massa tard, aquest dijous ha tornat a passar el mateix a les comarques de Castelló, on fins a les 11.50 no s'ha enviat la gent cap a casa. A més a més, en llocs com Castelló ciutat, governada per PP i Vox, ni tan sols s'havien suspès les classes. Resulta inexplicable que veient el que havia passat 24 hores abans, i coneixent la previsió meteorològica, no s'hagués donat l'ordre de marxar a casa abans. És un error damunt d'un altre error.
El president Carlos Mazón s'ha vist completament desbordat, fins al punt que ha tingut paraules d'agraïment per Pedro Sánchez, una actitud impensable en els seus correligionaris madrilenys. De fet, Alberto Núñez Feijóo ha intentat desviar la responsabilitat cap al govern espanyol amb l'argument absurd que l'Agència Estatal de Meteorologia és un organisme estatal. I és que una de les poques competències exclusives que té la Generalitat Valenciana, com la catalana, és la de Protecció Civil. La responsabilitat d'implementar els plans d'emergència i alertar la població era, doncs, del govern Mazón.
Fa l'efecte que el mateix Mazón no estava preparat per afrontar una situació com aquesta i que tampoc s'ha acabat de creure mai l'autogovern valencià. La seva paràlisi a l'hora de prendre decisions difícils o fins i tot impopulars, com ara una aturada general de l'activitat econòmica durant les hores crítiques de la tarda de dimarts, demostra que no està capacitat per al càrrec. Ni va prendre les decisions correctes en el seu moment ni ha sabut liderar després. En tot cas, el que ha passat al País Valencià és una mostra clara que el vot té conseqüències, que la política no és només inaugurar esdeveniments i participar en festes. La principal responsabilitat d'un polític és vetllar per la seguretat dels seus ciutadans. I aquí el fracàs de Mazón ha sigut absolut.
