En una iniciativa que hauria de ser normal però que per desgràcia no ho és tant, els responsables de les principals empreses alemanyes –entre les quals hi ha Mercedes-Benz, Siemens i Deutsche Bank– han fet una crida a la població perquè no votin formacions extremistes com Alternativa per a Alemanya, que és la segona en intenció de vot segons les enquestes. “Veiem una erosió dels nostres valors democràtics i socioeconòmics. Hem arribat a un punt crític, o fins i tot l'hem superat”, ha afirmat Roland Busch, president de Siemens, que ha advertit contra “l'augment massiu” de posicions xenòfobes en la campanya electoral.
Aquest posicionament dels empresaris alemanys no és estrictament nou, perquè ja s'havia produït en les passades eleccions europees, però a ningú se li escapa la importància dels comicis del 23 de febrer al Bundestag, que seran decisius per al futur de tota la Unió Europea. A la carta es defensen principis tan bàsics com que sense estabilitat no hi ha progrés i que la població immigrant és clau per a l'economia alemanya. Els empresaris alemanys, doncs, s'allunyen del que sembla la tendència mundial, vistos els casos de Donald Trump i Javier Milei, en què part de l'empresariat abraça les tesis de l'extrema dreta, i aposten per l'estabilitat i la moderació. És conegut el trauma que arrossega Alemanya amb la col·laboració que molts industrials van brindar a Adolf Hitler als anys 30, i ara no volen repetir el mateix error.
Caldria veure si aquest posicionament valent es repeteix en altres països on l'extrema dreta també és una amenaça. En tot cas, el que fan els empresaris alemanys és defensar el model europeu que s'ha construït després de la Segona Guerra Mundial, i que en el cas europeu ha fet compatible un fort desenvolupament econòmic amb un notable nivell de benestar i cohesió social. I ells millor que ningú saben que les polítiques proteccionistes i de tancament de fronteres, que l'extrema dreta ven com una via per tornar a un passat falsament idealitzat, és la via més ràpida per al fracàs econòmic i social.
A l'espera dels debats televisius, però, tot apunta que Alemanya s'encamina cap a un escenari d'una gran coalició liderada per la CDU de Friedrich Merz, que seria el pròxim canceller. De moment, sembla que l'electorat no ha castigat Merz per haver votat al costat d'AfD algunes polítiques antiimmigració, un gest criticat per la mateixa Angela Merkel. També és cert que l'escàndol ha forçat Merz a agafar el compromís (impensable en el cas del PP espanyol amb Vox) de no pactar mai amb AfD i d'aplicar el cordó sanitari. Una gran coalició de democristians i socialdemòcrates a Alemanya pot ser una bona notícia per a una Unió Europea que busca desesperadament una posició de consens per fer front a les amenaces de Trump i també una fórmula per lluitar contra l'enemic interior, aquesta extrema dreta que aquest cap de setmana es reuneix a Madrid convidada per Vox.
