Més mossos i més consideració al cos

BarcelonaEn el final del seu mandat, Mariano Rajoy es vantava que durant els set anys que havia governat no havia traspassat cap competència a Catalunya. No només això, sinó que va intentar laminar l'autogovern per múltiples vies, com per exemple amb recursos al TC, i també es va negar a atendre reivindicacions bàsiques com l'augment de mossos que es feia necessari tant pel creixement de la població com per fenòmens com el turisme. Això ha provocat que sigui notícia, i una de benvinguda, la llum verda de la Junta de Seguretat Estat-Generalitat per ampliar el nombre de mossos els pròxims anys fins als 22.000, 3.739 més del topall actual.

El que hauria d'haver sigut la normalitat institucional, la col·laboració entre administracions en benefici del ciutadà, ha estat inexistent els darrers anys. Caldran, però, molts més passos per recuperar la confiança perduda entre administracions. L'acord, per exemple, permetrà les activitats transfrontereres de la policia catalana, però encara no tindrà les competències marítimes que ara encara ostenta la Guàrdia Civil a Catalunya, un punt que caldrà abordar més endavant i que hauria d'incloure també la seguretat dels ports. Qualsevol petit gest costa molt, massa. Tot i així, la d'aquest divendres és una molt bona notícia perquè permetrà que hi hagi noves promocions els pròxims anys per arribar al nou topall i augmentar així la ràtio de policies per habitant, de manera que es podrà oferir un millor servei a la ciutadania.

Cal subratllar que parlem d'un cos que en els últims anys ha estat al centre de la diana per molt diversos motius i des de punts de vista contraposats: la seva exemplar actuació en el cas dels atemptats del 17-A va provocar malestar en els cossos de seguretat de l'Estat i filtracions interessades per desprestigiar-los; en el cas de l'1-O, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil se'n van desvincular en el dispositiu pactat per passar a practicar una violència inversemblant contra la població i després van intentar empresonar el seu número 1, el major Josep Lluís Trapero, que finalment va ser absolt per la justícia espanyola. En les protestes postsentència hi va haver episodis controvertits com l'atropellament d'un noi a Tarragona, i aquesta mateixa setmana hem conegut el cas d'un altre jove que va perdre un ull per un projectil de foam.

Per un motiu o un altre els mossos i el model policial a Catalunya han estat sempre en qüestió i centre del debat polític. Al Parlament ja s'està discutint com ha de ser aquest model, que volem que sigui escrupolosament democràtic i en què es minimitzin els danys personals. Un model que, tal com va destacar el magistrat Ramón Sáez en la seva sentència, ja és sensiblement diferent aquí que a la resta de l'Estat, on per exemple encara s'utilitzen pilotes de goma i no es fa un ús tan extensiu de la mediació. L'únic que cal demanar als grups és que en el debat s'escolti els professionals de la seguretat, que se'ls tingui en consideració i que les decisions s'adoptin respectant els criteris tècnics i l'experiència acumulada.