El relat és important, i l'escenificació que va fer ahir el president de la Generalitat, Salvador Illa, a l'hora de presentar el seu pla per revifar l'economia catalana insisteix en el missatge d'ordre, moderació i èmfasi en la gestió que ha enviat el seu govern des de l'inici. A l'auditori de la històrica Escola Industrial de Barcelona, Illa hi tenia gairebé totes les forces vives econòmiques del país, i els va voler assenyalar el lligam entre passat i futur per fer partícips del seu pla unes elits que voldria que recuperessin l'ambició de la burgesia industrial que va fundar, precisament, la institució que els acollia.
Oblidada, en la seva visió, l'etapa del Procés, el missatge ara és evitar les queixes i els greuges, deixar de reivindicar i de reclamar a Madrid i, en canvi, proposar plans d'acció de futur que assegurin un futur esplendorós per al país. Tot bé si no fos perquè tot plegat no és tan senzill. Les reivindicacions en finançament propi, en reducció del dèficit, en execució pressupostària i en inversió estatal no sortien del no-res. Fins i tot els mateixos socialistes van ser, en època del govern tripartit de Pasqual Maragall, els que van iniciar la reivindicació amb la reforma de l'Estatut. Val la pena no oblidar-ho perquè han passat moltes coses, tothom té memòria i la lectura que els problemes econòmics actuals es deuen exclusivament a la "paràlisi" dels anys del Procés és esbiaixada i no es correspon a la realitat històrica del país.
Les xifres globals del pla parlen d'una inversió de 18.500 milions d'euros –d'una banda, en gran part, sortirien dels pressupostos de la Generalitat i de l'altra del finançament de l'Institut Català de Finances– que es concretarien fins al 2030 en 200 actuacions estratègiques. Algunes, cal dir-ho, ja estaven anunciades, com els 2.000 milions per millorar les infraestructures hídriques –dessalinitzadores, potabilitzadores, etc.– i d'altres estan en suspens i no depenen directament del Govern, com ara l'H2med, el corredor d'hidrogen verd d'Europa, o el Corredor Mediterrani ferroviari.
Tanmateix, benvingut sigui aquest pla si serveix de revulsiu per donar un nou impuls a l'economia catalana. És cert que ara caldrà revisar amb tot el detall el reguitzell de mesures anunciades, però ja hi ha algunes iniciatives que són estimulats i poden suposar un canvi interessant. És el cas, per exemple, de l'aposta per la ciència amb la creació d'un fons de capital risc públic en què també puguin participar privats que se centri en aconseguir més metges i més graduats a Catalunya en les anomenades titulacions STEM (acrònim en anglès de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), així com en ajudar a la transformació tecnològica de les empreses. O, també, en l'objectiu d'arribar el 2030 a les 3.000 start-ups, per la qual cosa s'hi destina un pressupost de 50 milions d'euros i altres instruments de finançament publicoprivat que ho impulsin. Però el que cal ara és concreció, realisme i, també, pressionar l'Estat perquè compleixi el que promet en l'execució i asseguri per al futur un finançament just.
