07/09/2024

Menjar sa i salvar el planeta

2 min
Préssecs d'una finca d'agricultura ecològica d'Esparreguera.
Dossier Catalunya, líder en alimentació ecològica al sud d'Europa Desplega
1
Catalunya és el mercat líder de l'alimentació ecològica del sud d'Europa
2
De pare a filla: 35 anys de ramaderia i agricultura ecològica a la falda dels Pirineus
3
Oli ecològic d’una parella d’economistes de Barcelona al bell mig de les Garrigues
4
“Es fan recomanacions dietètiques que no estan alineades amb les condicions del planeta”
5
Espanya, lluny del nord d'Europa en consum d'aliments ecològics
6
Festí Fest, el festival sostenible per llepar-se els dits que organitza el diari ARA
L'Editorial
Menjar sa i salvar el planeta

Menjar sa i salvar el planeta. ¿Es poden matar dos pardals d'un tret? No és fàcil, hi ha contradiccions. Però aquest ha de ser l'objectiu. Europa fa temps que el persegueix. A Catalunya som líders en el mercat de productes ecològics a Espanya i el sud d'Europa (ens acostem al 25% del total de producció agrícola i ramadera amb segell ecològic), però en termes de consum encara ens falta molt. A Suïssa, el país que encapçala el rànquing de consum ecològic, la despesa per persona en aliments ecològics és de 437 euros per habitant i any, més de cinc vegades que a Catalunya, on ronda els 80 euros. Els Estats Units, el Canadà i Europa acumulen el 84% de la quota de mercat mundial. A Catalunya, doncs, ens falla més la demanda que la producció; per això, més d'un 30% del que surt de les nostres explotacions verdes s'exporta. Ens falta conscienciació ciutadana, però és probable que hi hagi un factor extra decisiu: les dificultats econòmiques de moltes famílies per arribar a final de mes fan que no es puguin ni plantejar accedir a productes ecològics, que són més cars. El que sí que pot fer tothom és no malbaratar menjar, pràctica que suposa un estalvi i redueix l'empremta ecològica.

La qüestió és que, sigui per les dificultats en la demanda o pels costos afegits en la producció, ara com ara sense el suport de la política agrícola comunitària (subvencions), l'agricultura i ramaderia ecològiques no podrien subsistir ni haurien experimentat en l'última dècada l'avenç que han tingut. Per tant, cal que des de Brussel·les es mantingui el suport, però no només amb subvencions, sinó també legislant per tal que cada cop sigui més preceptiu per a tot el sector agroalimentari anar cap a la producció ecològica que limiti l'ús de fertilitzants i pesticides, que gasti menys aigua i que no faci servir plàstic en els embalatges. Anar cap aquí permetria homogeneïtzar costos i preus en el sector. Si, a més, els grans productors veuen que el mercat respon cada cop més al segell ecològic, sens dubte la transició verda en la producció d'aliments s'accelerarà.

L'impacte ambiental més fort es dona en la carn –a Catalunya hi ha vuit milions de porcs–, el peix, els ous i els làctics. Això no vol dir que no es pugui menjar de tot, tot i que la tendència és a reduir certs consums, en especial el de carn. En tots els casos, però, hi ha producció ecològica d'aquests aliments. El lema del congrés mundial LCA Food (Life Cycle Assessment of Foods), que se celebra aquesta setmana a Barcelona, és “Sistemes alimentaris sans per a un planeta sa”. És el camí. A part de fer un seguiment informatiu d'aquest repte, a l'ARA hem volgut fer un pas més amb la posada en marxa d'un festival de menjar sostenible destinat al públic general, el Festí Fest, que se celebrarà el cap de setmana que ve a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm i que hem organitzat conjuntament amb Fira Àpat.

Dossier Catalunya, líder en alimentació ecològica al sud d'Europa
Vés a l’ÍNDEX
stats