Amb la implantació de la jornada intensiva, ja fa més d'una dècada, van desaparèixer els menjadors de molts instituts, en especial als públics, no tant als concertats. La conseqüència més immediata i palpable ha estat que molts nens i nenes a partir dels 12 anys han deixat de fer àpats en condicions, sobretot els adolescents d'entorns més vulnerables, és a dir, aquells que no tenen un suport familiar adequat a casa. Amb una taxa de pobresa infantil que supera el 30%, no sembla que aquesta sigui una bona opció. Al tornar d'escola, molts adolescents no es troben ni un plat a taula ni cap adult a la llar. De fet, l'alumnat que té una beca menjador a primària, quan passa a secundària, tot i seguir tenint-hi dret, aquest dret no es pot fer efectiu a l'haver desaparegut la majoria de menjadors escolars.
I encara hi ha un problema afegit: en el cas dels que sí que tenen ben resolt el dinar a casa, el fet que les classes sovint s'allarguin fins a les 14.00 o les 15.00 hores ha comportat uns horaris de dinar poc o gens recomanables. Si a això hi sumem la pèrdua de sociabilitat formativa que suposa el fet de dinar en un entorn escolar, on s'adquireixen uns hàbits formals, relacionals i nutricionals, el balanç és clarament negatiu. De fet, els nens i nenes passen d'unes escoles d'educació primària on en els darrers anys s'ha fet un esforç per anar cap a una alimentació saludable amb més fruita i verdura, més llegums i menys carn vermella –tot i que massa sovint amb càterings en lloc de cuina pròpia–, a uns instituts on a tot estirar hi ha màquines expenedores amb ultraprocessats o snacks. El contrast és molt fort. La feina feta a primària queda interrompuda de cop. I la paradoxa encara és més gran si tenim en compte la insistència en la cuina mediterrània saludable i de proximitat com un dels trets distintius de la cultura del país. Els adults del futur hauran viscut la meitat de la seva infància i tota la seva adolescència allunyats d'una cuina saludable, equilibrada i regular.
Recuperar els menjadors escolars no és senzill, però seria una mesura socialment molt raonable, tant en termes de salut com educatius, tenint en compte tant la tasca d'una formació informal als menjadors com el posterior lleure col·lectiu que hi va associat, sobretot si hi hagués alguna mena de continuïtat lectiva a les tardes. En realitat, cada cop són més les veus que aposten per tornar a la jornada partida, de manera que tota la tasca acadèmica dels alumnes no es concentri al matí, especialment a les primeres hores, que per raons cronobiològiques no són les millors en termes d'atenció dels nois i noies. De fet, Catalunya s'ha quedat bastant sola, en l'àmbit europeu, amb la jornada intensiva, que avui ja és una anomalia al continent. Hi ha estudis que remarquen que els alumnes que fan jornada continuada, a part de menjar pitjor –i patir més risc d’obesitat, sobrepès i diabetis–, dormen menys, miren més pantalles i tenen un rendiment acadèmic pitjor. Així doncs, cal plantejar-se seriosament el retorn dels menjadors, com ja va demanar la Sindicatura de Greuges, i la fi de la jornada intensiva dels alumnes.
