Al Mediterrani continuen morint persones innocents
Les nostres legítimes preocupacions quotidianes, des de l'arribada al poder de Vox a la persistent precarietat econòmica de tanta gent, passant per la sequera o els problemes del sistema educatiu, per citar qüestions que darrerament ens tenen ocupats, no ens haurien de fer perdre de vista la tragèdia humanitària que es continua produint al Mediterrani. De nou acabem de conèixer l'enfonsament d'un vaixell a les costes de Grècia que ha costat la vida a centenars de persones, inclosos infants i dones. A la bodega del vaixell hi havia entre 400 i 750 persones. Se n'han rescatat poc més de cent. És una tragèdia terrible, que ens hauria de revoltar. És molt dramàtic que assistim impotents, i una mica indiferents, a aquestes morts. Com si les donéssim per descomptades. Com pot ser?
El problema humanitari està perfectament identificat. La ruta central del Mediterrani, de Tunísia i Líbia cap a Itàlia o Grècia, és la més llarga i mortífera. En aquest mar nostre, el nombre de morts en relació amb els supervivents s'ha multiplicat per quatre des del 2015. I encara és pitjor la ruta canària des de Mauritània, el Marroc o el Senegal a causa dels vents alisis. Ho sabem i ho tolerem. Resulta intolerable que els vaixells humanitaris de les ONG estiguin immobilitzats o retinguts. Espanya també participa d'aquesta política. La inacció dels estats en els rescats és clarament deliberada. Frontex –agència europea de control fronter– en té bona part de la responsabilitat. S'ha traspassat la responsabilitat a països tercers, que de manera evident fan la feina bruta, com és el cas dels guardacostes libis.
El debat de la immigració i els refugiats no és fàcil, tot i que en realitat quantitativament s'ha reduït molt: fins ara aquest any 2023 són menys de 73.000 els arribats. Però la instrumentalització política no només persisteix, sinó que fins i tot augmenta. Continua manant la política de la por. La pressió de l'extrema dreta, cada cop més forta al continent, es fa notar: es dedica sistemàticament a incendiar el debat, a generar odi a la diferència, a culpabilitzar orígens i identitats culturals o religioses. L'esquerra no ha trobat un discurs ni una praxi alternativa. I alhora és evident que, en termes econòmics, ens falta força de treball. Tal com va la demografia als nostres països, ens en faltarà cada cop més. Però els fets van per una altra banda. El control de fronteres que la Unió Europea practica està tenint efectes duríssims: segons l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), des del 2014 han mort ofegades al Mediterrani almenys 27.000 persones. I aquestes són només les que s'han pogut documentar. La xifra real ningú no la sap. Ni probablement la sabrem mai. Són molts els que prefereixen mirar cap a un altre costat.
Mentre els estats europeus no siguin capaços de formular amb claredat i valentia una autèntica política migratòria i humanitària, continuarem assistint a morts absurdes d'homes, dones i infants innocents que només busquen una vida millor.
