França es juga el seu futur immediat en les legislatives que se celebraran el pròxim dia 30 de juny, en primera volta, i el 7 de juliol, en segona. Són unes eleccions convocades pel president, Emmanuel Macron, després de la desfeta del seu partit a les eleccions europees i de la victòria de l'extrema dreta de Marine Le Pen. L'objectiu de Macron era provocar un xoc a la societat francesa perquè prengués consciència del perill que suposaria una França governada per Reagrupament Nacional i reaccionés amb una assistència massiva a les urnes per parar els peus als ultres. I en aquest objectiu ha comptat amb un aliat inesperat en la figura de Kylian Mbappé, estrella de la selecció francesa fitxada pel Reial Madrid, i que va provocar un terratrèmol polític amb unes declaracions en què cridava a votar "contra els extrems" i advertia que, segons quin fos el resultat, ja no podria portar amb orgull la samarreta bleu.
Per entendre l'impacte de les paraules del jugador de futbol, la corresponsal de l'ARA a París, Laia Forès, ha visitat la seva població d'origen, Bondy, situada al departament del Sena Saint-Denis. Allà, com era d'esperar, Mbappé és un heroi entre joves i nens, la majoria d'origen africà, i també un referent per a la gent més gran. De fet, l'extrema dreta no hi treu gaires bons resultats. A les passades eleccions europees la formació guanyadora va ser la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, amb un 45,7% dels vots, mentre que RN va treure tan sols el 16,7%. Però una ullada al mapa de resultats permet veure com Bondy, i en general tota l'àrea de París, és una excepció en una geografia electoral dominada pels ultres. La part positiva és que les paraules de Mbappé semblen haver despertat una part de la població, els joves, que no se senten interpel·lats per la política. És un fenomen que ja s'ha vist als Estats Units amb les crides de Taylor Swift a votar contra els republicans.
I és que el que està en joc a França no són només unes determinades polítiques migratòries, sinó alguna cosa més important i que apel·la als valors republicans i, en última instància, europeus. Els discursos lepenistes, igual que els de Vox o Aliança Catalana a casa nostra, el que busquen és enfrontar unes comunitats amb les altres, els nouvinguts amb els autòctons, i convertir aquests discursos d'odi en el seu combustible electoral. El que diuen Mbappé i altres futbolistes com Marcus Thuram o l'exblaugrana Thierry Henry és que la selecció francesa representa exactament el contrari, la convivència i la unió sota uns mateixos valors, amb independència dels orígens culturals i el color de la pell. Amb quina cara podrien aquests futbolistes posar-se la samarreta blava un altre cop si el govern del seu país no els considera francesos del tot? La qüestió de la immigració ha de ser tractada amb tot el rigor possible i sense defugir debats incòmodes, però sempre amb el límit del racisme o la xenofòbia, respectant el principi més republicà de tots, que és que tots els ciutadans són iguals.
