La resposta massiva de voluntaris anant a peu cap als pobles escombrats per la DANA és una imatge per a la història: milers de persones autoorganitzades per ajudar, un formigueig de gent amb l'objectiu de donar un cop de mà per netejar, per portar aigua, aliments i roba. Una onada de solidaritat que ha deixat encara més en evidència el caos i la ineficàcia del govern valencià, no només per no haver estat capaç d'alertar a temps la població, sinó també per haver fet tard a l'hora d'afrontar la situació un cop consumat el desastre.
Amb una actuació a temps de Protecció Civil no s'haurien evitat la majoria de danys materials, però sí que s'haurien salvat moltes vides. Amb una resposta ràpida i eficaç a posteriori, s'hauria amortit el dolor i la precarietat en què les víctimes han hagut de viure els últims dies: en molts casos totalment aïllats, sense llum ni aigua corrent, i vetllant els morts al carrer.
Davant del drama persistent, davant la queixa generalitzada dels alcaldes i ciutadans dels pobles i ciutats afectats per la DANA per la manca d'ajut de les administracions superiors, els valencians, i gent de més enllà –també algunes iniciatives de voluntaris catalans–, han passat a l'acció i aquest divendres festiu, diada de Tots Sants, s'han llençat a les carreteres. Amb ells, col·lectivament tots plegats hem recuperat l'ànim i s'ha portat tant un imprescindible ajut material com confort a unes víctimes abandonades que han perdut familiars, casa seva, el seu negoci.
En condicions normals, una allau espontània de solidaritat com aquesta hauria estat canalitzada i potenciada per les autoritats. En aquest cas, en canvi, el mateix president Mazón ha sortit al matí a intentar frenar la gent i a dir-los gens subtilment que feien nosa, que tornessin a casa i que, si calia, serien apartats a la força. Un discurs, esclar, molt mal rebut per la gent, fins al punt que el mateix president valencià s'ha vist empès a rectificar-lo al vespre. Ni que fos en part (només en part) veritat que l'allau humana podia obstaculitzar el pas d'alguns professionals, no es pot menysprear així la gent. Demostra una manca absoluta de sensibilitat. A més d'un desconeixement del que està passant sobre el terreny. Què? Doncs que en moltes poblacions els primers socors han arribat a través de la iniciativa ciutadana.
Qui no ha complert és l'administració, que ha reaccionat amb una lentitud exasperant. Només el suport decidit del govern de l'Estat, a través dels seus cossos de seguretat, ha permès dissimular la cadena d'errors i febleses del govern Mazón, l'actuació i paraules del qual han seguit generant, un dia més, ben poca confiança. La sensació de desbordament s'ha fet crònica. Posar-se una armilla de Protecció Civil per sortir a dir inconcrecions i a renyar la gent és fer el ridícul. Igual com no s'ha sabut donar sortida organitzada al comprensible afany de col·laboració ciutadana, tampoc s'han acollit amb celeritat les ofertes internacionals i estatals d'ajut. Sort dels voluntaris que Mazón no s'ha sabut fer seus.
