És cert que Carlos Mazón ho tenia difícil després de tot el que s'ha anat coneixent sobre el seu comportament el dia 29 d'octubre, però encara hi havia la possibilitat que davant de les Corts Valencianes assumís en primera persona la responsabilitat pel fiasco en la gestió de l'alerta per la DANA. Finalment, però, no hi ha hagut cap assumpció de responsabilitat, més enllà d'una demanda de disculpes genèrica, ni s'han ofert les explicacions sobre les grans qüestions que encara queden sense respondre. Per què va mantenir la seva agenda amb normalitat al matí mentre ciutats com Utiel o Xiva patien greus inundacions? Per què no va interrompre el seu dinar amb la periodista Maribel Vilaplana quan es va veure que la situació empitjorava? Com s'explica que estigués incomunicat durant hores senceres en un dia tan crític? Per què va trigar tant a arribar al Cecopi? I per què van trigar tant a llançar una alerta general a la població?
Les (poques) respostes que ha donat aquest divendres no convencen ningú. Acusar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de no enviar un correu alertant sobre la situació a les 18.43 quan la informació sobre els cabals dels barrancs es podia consultar en temps real a la seva web és una excusa de mal pagador. Afirmar que va trigar tant a arribar al Cecopi pels problemes de trànsit sona a broma quan justament per culpa de la DANA hi havia a tot València un caos circulatori que s'hauria estalviat si hi hagués anat abans, i no quan la situació ja estava descontrolada. I, finalment, reconèixer que l'alarma a la població es va llançar no pels estralls de la rambla del Poio sinó pel perill de trencament de la presa de Forata (que afectava un altre riu) encara resulta més greu, perquè demostra que no van saber veure ni on era el perill real. A més a més, en aquest darrer cas els mitjans han demostrat que al Cecopi els tècnics ja parlaven de llançar l'alarma des de molt abans.
L'estratègia de Mazón, que va fer un discurs llarguíssim de dues hores i mitja, va ser desviar tota la responsabilitat cap a organismes que depenen de l'Estat, com l'Aemet o la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Sobre l'actuació de la Generalitat, no va admetre cap error concret, més enllà d'haver esborrat un tuit on ell mateix deia al migdia d'aquell dia que la tempesta marxava cap a Conca. Davant d'aquest discurs, els socialistes han canviat de posició i ara sí que demanen no la dimissió a Mazón, sinó la seva destitució al PP a canvi d'oferir els seus vots per triar un president de perfil tècnic que convoqui eleccions en el termini d'un any. Per la seva part, Compromís no va fer cap concessió i va demanar la dimissió a Mazón i el va acusar de voler mantenir-se en el càrrec per esborrar possibles proves incriminatòries contra ell si el cas arriba a judici.
Mazón no dimitirà perquè el PP no té prou vots per investir un substitut (necessita Vox), però sí que passa a ser un president intervingut per Feijóo (que vol una persona de confiança al capdavant de la macroconselleria de reconstrucció) i amb data de caducitat, ja que difícilment es presentarà a la reelecció.
