Les matemàtiques i la burocràcia educativa
Davant les alarmes per la palmària crisi de resultats acadèmics, el departament d'Educació de la Generalitat va concebre el curs passat un pla per millorar les competències en matemàtiques anomenat Florence, en homenatge a la infermera Florence Nightingale, per la seva contribució al desenvolupament de models matemàtics. La convocatòria perquè s'hi acollissin els centres que ho desitgessin es va fer a finals de curs, al juny. L'oferta era per a 120 escoles i 80 instituts durant tres anys, per tal que, entre altres coses, poguessin incrementar entre 1 i 4 les hores setmanals de matemàtiques. Però ara s'ha sabut que només s'hi van apuntar 87 centres. Han quedat vacants, per tant, 113 places, més de la meitat. Resulta inexplicable. Alguna cosa s'ha fet malament. Què ha passat? Com pot ser que davant dels problemes evidents d'una assignatura troncal no hi hagi un sentiment generalitzat d'urgència? Començar a mig gas és un trist símptoma. La distància entre administració i docents s'ha convertit en un greu problema: mana la desconfiança.
És evident que per remuntar els resultats educatius, en matemàtiques o en llengua, cal temps i recursos. Doncs bé, pel que fa al factor temps, de moment molts centres hauran perdut un curs per començar a fer un salt endavant quan paradoxalment haurien pogut tenir ajuts garantits. Perquè en aquesta ocasió el projecte Florence estava ben dotat a través de 7,9 milions aportats pel govern de l'Estat, amb els quals està previst aportar a les escoles i instituts material didàctic i formació específica. La convocatòria, presentada a final de curs i segurament no prou explicada ni explicitada, ha fet que molts equips de mestres pensessin que simplement els suposaria més càrrega de feina i deixessin passar l'oportunitat. De manera que una part rellevant dels potencials beneficiaris es van abstenir d'apuntar-s'hi. Aquesta tardor es farà una nova convocatòria: per anar bé, hi hauria d'haver baralles per entrar a la llista.
Tot plegat denota lentitud i una preocupant falta de motivació. La burocràcia administrativa és feixuga i el desgast dels docents fa la resta. Cal fer un tomb a aquesta mena de pessimisme que s'ha instal·lat en el sistema educatiu. Perquè les coses es moguin és necessari un canvi general d'actitud i d'hàbits. Toca d'una vegada girar full als greuges, per molt justificats que siguin, i posar el comptador a zero.
El Florence sembla tan ben plantejat com mal executada la seva posada en marxa. No es pot repetir una relliscada així. No hi ha més temps per perdre per activar-lo, per fer que s'hi sumin 113 centres, encara que sigui a mig curs. No ens podem permetre més ensopegades o dilacions. El món educatiu està ple de bons professionals, d'alumnes amb molt de potencial i de pares motivats. I cada oportunitat perduda és un fracàs col·lectiu que alimenta la impotència. No pot ser. El nou Govern té el repte majúscul i urgent de canviar les dinàmiques de la comunitat educativa.