Segons ha subratllat aquest dijous el director del Barcelona Supercomputing Center, Mateo Valero, l'èxit que suposa la posada en marxa del MareNostrum 5, un dels supercomputadors més potents del món, respon a una fórmula que es pot resumir en tres paraules: "col·laboració, col·laboració i col·laboració". Al davant de Mateo hi havia el president del govern espanyol, Pedro Sánchez; el president de la Generalitat, Pere Aragonès; el responsable de la Comissió Europea del programa Connect, Roberto Viola, i el rector de la UPC, Daniel Crespo. En efecte, el BSC és producte de la col·laboració institucional a diferents nivells que, davant dels resultats espectaculars que ha donat una infraestructura científica que es va posar en marxa el 2004, ha permès que de menys d'un centenar de treballadors i investigadors s'hagi passat en dues dècades a gairebé un miler.
La importància del MareNostrum és múltiple, ja que es tracta d'un supercomputador que és capaç de fer càlculs a grans velocitats amb grans quantitats de dades (314.000 bilions d'operacions per segon). Per fer-se'n una idea, el MareNostrum fa en una hora tots els càlculs que un portàtil de gamma mitjana-alta faria en 46 anys. És, per tant, una infraestructura que situa Catalunya a l'avantguarda de la supercomputació i que ofereix els seus serveis a múltiples camps de la ciència, com ara la recerca mèdica o les energies renovables. Els experts asseguren que un supercomputador d'aquestes característiques pot arribar a simular totes les operacions d'un ésser humà (i crear un bessó digital humà), d'una gran ciutat o fins i tot del planeta sencer, cosa que permetria fer prediccions molt exactes sobre el món real.
La qüestió és que l'aposta d'Europa per la supercomputació és clau si es vol aconseguir l'autonomia estratègica i la sobirania digital. Ara mateix, però, som molt lluny d'aquest objectiu, ja que Europa és completament dependent dels microxips i semiconductors fabricats a fora. D'aquí que una altra de les grans notícies anunciades aquest dijous sigui l'acord entre els presidents Aragonès i Sánchez per tirar endavant un centre tecnològic de producció de xips a Catalunya amb l'ajuda dels fons Next Generation. Ara caldrà concretar la inversió del projecte Innofab, que suposaria la creació d'una "sala blanca" a prop d'on ara se situa el sincrotró Alba per testar els microxips en condicions d'esterilitat. Es calcula que es necessitaran 300 milions del PERTE de microelectrònica.
Amb el MareNostrum 5, el sincrotró Alba i aquesta nova infraestructura Catalunya estarà preparada per fer un salt en l'àmbit científic i també en el procés de reindustrialització. El cercle virtuós que suposa tenir centres de recerca punters en un espai geogràfic relativament petit al voltant de Barcelona, i amb un teixit empresarial que facilita la transferència tecnològica, pot ajudar Catalunya a fer la transformació de model econòmic que fa tants anys que es reclama i que mai s'acaba de produir. Amb el MareNostrum 5, però, se'n pot haver posat la primera pedra.
