Marchena es regira contra Sánchez i l'independentisme

BarcelonaCom ja va passar amb la interlocutòria de Pablo Llarena sobre les euroordres, el president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha convertit la seva adaptació de la condemna als líders del Procés al nou Codi Penal en un al·legat polític i, a sobre, ignora la reforma. Però no per esperada és menys greu, aquesta manera de procedir de la judicatura espanyola, que en els últims anys s'ha convertit en un actor polític més i ha atacat, quan li ha convingut, el govern de Pedro Sánchez i l'independentisme. On és la separació de poders? On és el respecte a la voluntat popular expressada a les urnes?

Recordem que Marchena havia de decidir bàsicament si rebaixava la inhabilitació als condemnats en funció de la nova modalitat de malversació atenuada, ja que els indults van extingir la pena de presó, però mantenia les inhabilitacions lligades als delictes de sedició, que ara ja no existeix, i malversació. Doncs bé, en la mateixa línia que Llarena (company seu al Suprem), Marchena considera que no es pot aplicar la malversació atenuada (quan no hi ha ànim de lucre), en el cas del Procés perquè els diners es van dedicar a finançar un referèndum il·legal. Així doncs, segons aquesta particular lectura de la llei, ni Oriol Junqueras, ni Jordi Turull, ni Raül Romeva ni Dolors Bassa, que estaven condemnats per malversació, tenen dret a cap rebaixa de pena d'inhabilitació, que es manté com estava fins al 2030 i 2031.

El que resulta més increïble de la interlocutòria és que Marchena condemna per un delicte de desordres públics Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per la manifestació davant la conselleria d'Economia del 20 de setembre del 2017. Dues persones que, segons tots els testimonis i imatges, es van dedicar durant tota la jornada a assegurar que fos una protesta pacífica, resulta que són condemnats per haver-se enfilat a un cotxe de la policia per, megàfon en mà, desconvocar la manifestació. Les úniques dues persones que no havien comès cap delicte, ni tan sols els de desobediència, perquè com a líders de la societat civil l'únic que van fer va ser exercir drets fonamentals com el de manifestació, ara resulta que són condemnats per uns aldarulls imaginaris. Això sí, com que la pena per aquest delicte és més baixa que la sedició, la pena per inhabilitació que els quedava es dona per extingida. És el mateix que passa amb Carme Forcadell, Joaquim Forn i Josep Rull, que ara passen a estar condemnats per desobediència però també amb la pena extingida.

Però, com dèiem, Marchena dedica moltes pàgines a criticar la reforma del Codi Penal, igual que en el seu dia va fer amb els indults. El jutge del Suprem no ha digerit gens bé la derogació de la sedició, i per això defensa a ultrança la vigència d'aquest delicte i diu que "la reforma deixa impunes els processos d'independència sense violència". Esclar, perquè si no hi ha violència i la declaració d'independència és simbòlica i no té efectes, com va passar, on és el delicte? Al capdavall, es demostra que es tractava no tant de perseguir uns fets concrets com una ideologia que consideren un perill.