BarcelonaL'any 2015 el govern de Mariano Rajoy va portar a terme un canvi exprés del Codi Penal per combatre l'independentisme. En què consistia aquest canvi? Doncs bàsicament en incloure com un supòsit de malversació, no només l'apropiació indeguda per part d'un funcionari de cabals públics, sinó l'administració deslleial. En realitat, amb la nova doctrina, la malversació passava a ser una modalitat de l'administració deslleial, a la qual es donava una naturalesa jurídica autònoma que no havia tingut fins llavors. I, esclar, què és una administració deslleial? Per a Rajoy i per al PP, tota despesa que es pogués relacionar amb el Procés –des dels viatges oficials dels consellers o el president fins a la compra d'ordinadors o les campanyes del Diplocat– no només havia de ser retornada a les arques públiques (cosa que s'ha intentat a través del Tribunal de Comptes) sinó que mereixia la sanció penal de la presó.
Ja no calia, doncs, que algú s'hagués embutxacat diners públics per cometre malversació, sinó que simplement si un tribunal arguïa que s'havia pagat alguna cosa que considerés "deslleial" amb l'administració, n'hi havia prou per condemnar-los. Aquest canvi introduït per Rajoy, a més d'estar pensat per perseguir una ideologia concreta, provoca una inseguretat jurídica tremenda, perquè capacita un jutge per decidir en què es pot gastar els diners la Generalitat i en què no. ¿És "deslleial" amb Espanya fer una campanya per donar a conèixer la història de Catalunya a l'exterior, per exemple? ¿És "deslleial" que el president Aragonès viatgi a Brussel·les a entrevistar-se amb un eurodiputat elegit democràticament com Carles Puigdemont?
La reforma, a més, va provocar una certa psicosi a la Generalitat, perquè els funcionaris dubtaven molt a l'hora de validar qualsevol despesa que pogués ser sospitosa als ulls d'un jutge amb criteris arbitraris. Té tota la lògica i tota la raó que, aprofitant la reforma del Codi Penal que ha entrat al Congrés per derogar la sedició, s'aprofiti també per deixar el delicte de malversació almenys com estava abans del 2015. El PSOE no veu amb mals ulls aquesta modificació, perquè també podria beneficiar alguns dirigents seus condemnats com l'expresident andalús José Antonio Griñán, pendent d'entrar a la presó per una condemna per malversació en què no hi va haver enriquiment personal.
No cal dir que en el procés d'esmenes també s'hauria d'abordar una revisió amb deteniment de la nova redacció del delicte de desordres públics per evitar que, tal com han assenyalat alguns juristes, es condemni amb penes de presó conductes que abans no en comportaven perquè tenien penes mínimes inferiors, de manera que s'acabi restringint el dret de protesta. Si acceptem que el cor d'una democràcia és el seu Codi Penal, el govern espanyol té ara una oportunitat d'or per avançar de manera decidida cap a Europa i superar les rèmores del passat.
