És evident que la victòria de Donald Trump a les eleccions nord-americanes suposa un malson per a les relacions internacionals i, sobretot, per a moltes minories a l'interior dels Estats Units que ara poden veure amenaçats molts drets guanyats gràcies a anys de mobilització social. Les minories racials, el col·lectiu LGBTI+, les dones en general, que ja van perdre la protecció constitucional al dret a l'avortament gràcies al Suprem de majoria conservadora, els treballadors i, en general, aquells col·lectius que necessiten la protecció de l'estat amb programes com el Medicare estan ara mateix en amenaçats.
Però el que ha passat als Estats Units va fins i tot molt més enllà. La victòria de Trump expressa una crisi política profunda que afecta el món occidental, on la desafecció cap als valors representats per la democràcia liberal està arribant a un punt de no retorn. Per això és necessari també aturar-se en les causes d'aquesta desafecció i intentar entendre què hi ha al darrere, perquè si no serà impossible frenar-la.
La primera conclusió és que àmplies capes de la societat nord-americana no veuen reflectida en la seva situació personal la bonança que indiquen les xifres macroeconòmiques. El creixement del PIB pot ser robust i les xifres d'atur irrisòries, però si amb el teu sou cada cop pots comprar menys coses alguna cosa està fallant. La temuda inflació castiga especialment les classes baixes i mitjanes, alimenta el ressentiment social i provoca que triomfin els discursos populistes de Trump que prometen tornar a un passat que ja no tornarà.
Un altre factor que s'ha de tenir en compte és que els republicans han reduït l'escletxa que els separava dels demòcrates en sectors socials clau, com ara el vot llatí o el de les dones. Això és degut segurament a la seva potent maquinària de propaganda, però també s'ha de reconèixer que han sabut connectar millor amb els anhels de les persones que són als Estats Units per buscar una vida millor o que simplement senten que se'ls ha exclòs. En aquest sentit, també els mitjans de comunicació i certes elits que han tendit a menysprear les bases trumpistes hauran de fer autocrítica.
I és que el repte al qual s'enfronta ara la democràcia nord-americana no és privatiu dels Estats Units. L'avenç de la dreta populista és un fenomen mundial que afecta també el mateix cor d'Europa, on un dels seus principals països, Itàlia, està governat per una aliada de Trump, Giorgia Meloni, mentre Marine Le Pen espera també poder accedir a l'Elisi. A Espanya mateix veiem com aquests dies l'extrema dreta de Vox i altres treuen profit de la tragèdia valenciana, perquè quan les institucions fallen són ells els que recullen els vots. I també al Parlament de Catalunya, on fa només uns anys hauria semblat impossible que hi hagués una extrema dreta espanyolista i una d'independentista amb un discurs clarament islamòfob.
Donald Trump no és, per tant, un fenomen aïllat, però sí el més important i perillós, amb molta diferència.
