Mals temps per a la marca Espanya
BarcelonaPer si no n'hi hagués prou amb la crisi reputacional provocada pels crits racistes del camp de Mestalla contra Vinícius, en les últimes hores s'han produït dos fets més que qüestionen el relat oficial d'Espanya com una democràcia exemplar. En primer lloc, l'episodi de compra de vots primer a Melilla i després a la localitat de Mojácar (Almeria), on dos dels detinguts anaven a les llistes del PSOE. Tots els detalls que han transcendit fins ara són especialment lamentables i impliquen diversos partits, però ens recorden que els processos electorals a Espanya sempre han tingut ombres. En algunes ocasions eren vots de persones que suposadament vivien a l'estranger però que en realitat havien mort, tal com havia passat a Galícia en diferents eleccions en què el PP va ser el gran guanyador. I en altres eren pobles on s'havia empadronat un nombre sospitosament elevat d'immigrants abans de les eleccions per assegurar la reelecció d'un alcalde, com va passar en pobles de Castelló també a l'època de l'hegemonia del PP. Són comportaments caciquils que remeten històricament a l'Espanya més negra, per exemple la de l'època de la Restauració (1874-1931), on un sistema essencialment corrupte assegurava l'alternança entre conservadors i liberals i barrava el pas a qualsevol altra opció.
El mateix dia s'ha sabut que un jutjat d'instrucció de Sant Feliu de Llobregat ha cridat a declarar en qualitat d'investigats els responsables del programa de TV3 Està passant per la paròdia que van fer de la Mare de Déu del Rocío. Es tracta de Toni Soler, Jair Domínguez i l'actriu Judit Martín. Tots tres estan acusats d'un delicte contra la Constitució per la Federació Espanyola d'Advocats Cristians, entitat que ha estat autoritzada a exercir l'acusació particular. Que en ple 2023 tres professionals de la comunicació i l'espectacle hagin de comparèixer davant d'un jutge per un gag en un programa de sàtira diu molt poc de la qualitat democràtica d'Espanya i del seu sistema judicial. La sensació és que cada cop més la llibertat d'expressió està en perill a causa d'un Codi Penal obsolet que inclou el delicte contra els sentiments religiosos o les injúries a la Corona i d'una judicatura que, en lloc de protegir la llibertat d'expressió com a dret fonamental, posa per davant el suposat dret de determinats col·lectius a sentir-se ofesos i posar límits a l'humor i la creació artística. I si l'escàndol de la compra de vots remet a la Restauració, el de l'Està passant recorda altres fets històrics similars, com l'assalt per part dels militars a la seu de la revista satírica ¡Cu-cut! el 1905. En aquell cas el pecat dels ninotaires va ser haver fet mofa de l'exèrcit espanyol.
A les portes d'unes eleccions municipals i autonòmiques que poden resultar decisives, i en què hi ha un perill real que les forces de la reacció aconsegueixin entrar en molts governs, tornen a emergir els fantasmes de l'Espanya de xaranga i pandereta, en paraules d'Antonio Machado, de cacics i capellans que imposen la seva llei i no han entrat encara en la modernitat.
