Els privilegis que permeten a Madrid abaixar impostos
BarcelonaLa presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, assegura que Madrid no és cap paradís fiscal però que Catalunya sí que s'ha convertit en un "infern fiscal" per als seus ciutadans i empreses. Les dades són eloqüents: Madrid porta gairebé dues dècades aprovant rebaixes fiscals, com ara l'eliminació total de l'impost de patrimoni, que beneficien especialment les rendes mitjanes i altes. Segons un estudi de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) el 7% dels contribuents madrilenys (que declaren més de 60.000 euros anuals) es beneficien del 42% d'aquestes rebaixes. D'aquesta manera, Madrid atreu contribuents de rendes altes d'altres comunitats autònomes, que hi passen a pagar els seus impostos per beneficiar-se d'aquestes polítiques. És per això que els experts fiscals diuen que Madrid s'ha convertit en una mena de paradís fiscal per a les rendes altes, no per a la resta de ciutadans.
Però la pregunta és: per què aquestes polítiques fiscals les pot fer Madrid i no la resta de comunitats, ni tan sols les governades pel PP? Molt fàcil, perquè Madrid es beneficia del que es coneix com a "efecte capitalitat", és a dir, uns recursos que li arriben pel sol fet de ser capital de l'Estat, i que li permeten tenir una recaptació alta amb els tipus més baixos. Les xifres són escandaloses: Madrid recapta ella sola el 46% de tots els impostos de l'Estat (amb dades del 2018) quan el seu pes econòmic és del 19,2%. En canvi, Catalunya, que pesa un 19% en el PIB espanyol, en recapta un 20%. És aquesta desproporció entre recaptació i activitat econòmica la que converteix Madrid en un forat negre que xucla recursos, econòmics i humans, de la resta del territori espanyol, i desertitza la Península a major glòria de la seva metròpoli.
Madrid, a més, promou sense cap tipus de vergonya el trasllat de seus empresarials al seu territori oferint, entre altres coses, millors condicions fiscals per als alts executius. I aquesta política li està donant resultat. Un estudi dels professors de la Universitat de Saragossa Julio López Laborda i Fernando Rodrigo publicat per Fedea indica que, del 2006 al 2012, 458 contribuents de rendes altes es van traslladar de Catalunya a Madrid, mentre que el recorregut invers només el van fer 71 persones. Altres territoris, però, han patit encara més aquesta fuga de patrimonis: els contribuents que hi van anar des d'Andalusia són 748, i els procedents de Castella-la Manxa, 299. I aquest degoteig ha continuat, i fins i tot es podria haver accentuat en els últims anys.
Ara resulta que la dreta espanyolista vol vendre com a defensa de l'autonomia el que és una competència deslleial basada en una posició de privilegi. De fet, un estudi encarregat pel mateix govern de Mariano Rajoy ja alertava que s'havien de prendre mesures per evitar aquest dúmping fiscal. I és lògic que si es comparteix un mateix espai econòmic, sigui espanyol o europeu, hi hagi una certa harmonització fiscal per evitar que alguns s'aprofitin de la resta. Es diguin Madrid o es diguin Luxemburg.
