El macrocentre de Martorell, pedra de toc

Si finalment, ara sí, s'aconsegueix posar en marxa el macrocentre de formació professional (FP) de Martorell, estarem davant d'una d'aquelles bones notícies que no haurien de passar desapercebudes. És un projecte de país. És una de les potes imprescindibles per a la transformació tecnològica i verda de la indústria automobilística. Amb bateries no n'hi ha prou. Sense professionals preparats no hi ha indústria que pugui tirar endavant i, atès el moment de canvi cap al cotxe elèctric, resulta imprescindible una nova fornada de personal jove o reciclat. Els sis anys de retard que porta aquest projecte de FP de Martorell han estat, es miri com es miri, sis anys perduts. L'edifici es va inaugurar el 2015, en època del president Artur Mas, i des d'aleshores ha quedat mig buit, molt infrautilitzat. Ocupa 10.000 metres quadrats i té capacitat per acollir 15.000 estudiants. El seu potencial, doncs, és immens. Una bona gestió d'aquest gran centre pot suposar un impuls crucial per al sector del motor.

Tal com expliquem al diari, cinc projectes aspiren a explotar l'equipament formatiu. Són candidats en general solvents: Fundació Eurecat, Universitat Politècnica de Catalunya, i les empreses Esquemes Informàtics SL, MSX International Techservices SL i Disseny Educatiu SL. La intenció del Govern és que l'adjudicació, que serà per 15 anys prorrogables a 10 més, es faci a finals de gener. Els concursos anteriors van acabar malament, en part per dissensions internes de plantejament i de poder dins el mateix Govern. L'últim fiasco va ser quan el novembre del 2019 el concurs va quedar desert. Aquest cop sembla que la proposta està blindada des del departament que encapçala Roger Torrent, que ha aconseguit alinear tots els agents implicats a partir del Servei d'Ocupació (SOC). Tant el sector com el món educatiu esperen amb candeletes que arribi a bon port. Ningú, començant per la Generalitat, no es pot permetre un nou fracàs. No només per la urgència de la reconversió del sector automobilístic, sinó també per la rellevància d'impulsar la FP.

Com s'ha vist amb la pandèmia, per fi la FP, amb el model dual com a emblema, comença a ser percebuda per la ciutadania com uns estudis de qualitat i amb sortides professionals efectives. Es tracta, doncs, d'aprofitar aquesta onada per donar-li l'impuls que la faci quallar socialment i econòmicament. Catalunya havia sigut pionera en la formació professional, amb l'Escola Industrial creada per la Mancomunitat fa un segle. Les últimes dècades, però, s'han generat al país massa pocs perfils tècnics en contrast amb un volum no sempre viable de titulats universitaris. Aquest decalatge ha comportat una desconnexió entre el món educatiu i el laboral, amb efectes sobre l'atur juvenil, que segueix sent un dels més elevats d'Europa, i amb problemes sobretot per al món industrial, que en molts àmbits s'ha vist mancat de mà d'obra preparada. El fet que el macrocentre de Martorell finalment tiri endavant és, en aquest sentit, un nou senyal de prestigi i enfortiment per a la FP. Pot ser la seva pedra de toc.