Lula inicia el canvi en un Brasil més pobre i més polaritzat

Luiz Inácio Lula da Silva ha tornat per tercera vegada al poder al Brasil. Que s’hagi pogut celebrar amb una festa la investidura és, per si sol, una gran notícia, perquè fins fa molt poc hi havia el fantasma d’un potencial cop d’estat que impedís que el legítim guanyador de les eleccions pogués agafar les regnes del país. El fet que Jair Bolsonaro hagi volat a Florida, als Estats Units, per evitar haver de cedir la banda presidencial en públic a Lula, i potser per fugir de futurs processos judicials, demostra que encara hi ha molt ressentiment a la banda de la ultradreta.

La covardia de Bolsonaro i els seus, molts d’ells acampats des de fa temps a les portes de les casernes demanant un cop d’estat, quedarà per a la història de la ignomínia. L'estratègia de la ultradreta arreu del món és ara la deslegitimació preventiva de les eleccions democràtiques, per anar creant el relat que només si ells guanyen es podrà dir que els comicis són justos. Ho va fer Donald Trump, que encara avui no ha reconegut la seva derrota, i ho està fent Bolsonaro. Es tracta, en tots dos casos, d'una deriva molt perillosa que posa en perill l’essència mateixa de la democràcia.

Lula torna més vell, ara té 77 anys, i després d’haver patit presó i persecució política per una ultradreta que està enquistada en part de les elits econòmiques, polítiques i militars del país. Les darreres eleccions van deixar alguns estats i ciutats clau en mans dels conservadors, i això pot dificultar-li la gestió d’un país en el qual l'ultraliberal i negacionista Bolsonaro va fer una política de terra cremada dels serveis públics, que estan al caire del col·lapse, amb milions de persones en situació d’emergència alimentària, i una política mediambiental que ha aixecat totes les alarmes mundials per l’augment de la desforestació de l’Amazònia.

En el seu discurs, Lula ha parlat de pau, de democràcia, d’educació i, sobretot, de la reconstrucció d’un país que, ha dit, està “en ruïnes”. Compta amb una coalició de forces d’esquerres i de centre, tot i que el nucli del seu govern estarà en mans de gent del Partit dels Treballadors, que tenen ministeris clau com el d’Hisenda, a càrrec del seu delfí Fernando Haddad.

El gegant sud-americà és la principal potència regional i el seu gir social donarà força als nous governs d’esquerra que han anat apareixent el darrer any a l’Amèrica Llatina. Al davant, però, té molts reptes. Un de comú ara mateix en molts països és el de combinar la crisi inflacionària amb les ajudes socials. L’altre és ambiental i té a veure amb les polítiques per aturar la desforestació de l’Amazònia, cosa que en el seu discurs s’ha compromès a fer, així com a rescabalar els pobles originaris que l’habiten de la persecució rebuda. I també s’espera que Lula faci servir els seus provats dots diplomàtics per mirar de bastir un tercer camí a l’actual polarització del món en dos grans blocs que la guerra d’Ucraïna i l’enfrontament comercial dels Estats Units i la Xina han exacerbat. En aquest sentit, Lula pot ser també una esperança per a bona part del món.