L'assignatura de la lluita contra la segregació escolar no progressa adequadament. De fet, en alguns aspectes empitjora. Fa dos anys les institucions polítiques i la comunitat educativa es van comprometre amb un pacte solemne per combatre aquest problema, un dels principals que llasten la qualitat i l'equitat del sistema. La iniciativa la van impulsar el departament d'Educació i el Síndic de Greuges, i s'hi va sumar pràcticament tothom, inclosos els centres concertats i els diversos agents del món educatiu. Però de moment aquelles bones intencions han quedat en paper mullat. Massa sovint fer bones lleis i bons documents és relativament fàcil, però posar-los a la pràctica ja és una altra cosa. Però no hi hauria d'haver tanta distància.
Si l'acord va ser pràcticament unànime atesa la gravetat de la situació -pocs centres concentraven el gruix dels alumnes desafavorits-, ara podem dir que dos anys després la situació continua estancada o fins i tot s'agreuja. Això és el que documenta un estudi de la Fundació Bofill, segons el qual el 83% de les escoles i instituts vulnerables van rebre matrícula viva –alumnes que arriben a mig curs i que sovint arrosseguen una motxilla vital complicada–, cosa explícitament prohibida al pacte i que complica encara més la situació d'aquests centres. Un de cada tres nois i noies arribats durant el curs 2019-2020, normalment procedents de famílies migrades o expulsades econòmicament, va anar a parar a una d'aquestes escoles o instituts.
De fet, la inacció de les administracions (tant de la Generalitat com de molts ajuntaments) ha fet més agut el problema general, amb un augment dels centres que es poden considerar segregats, que han passat de 400 a 420 en els últims cinc anys. O sigui que els mecanismes que incloïa el pacte, a la pràctica, no han funcionat. Ha faltat voluntat política i han faltat recursos, normalment dues cares de la mateixa moneda. I com destaca l'estudi de la Bofill, la qüestió no es pot reduir a la dicotomia públic-privat: tot i que la majoria dels centres afectats són públics, també n'hi ha de concertats que estan en aquesta situació i de públics (en concret, 140) que incompleixen clarament les mesures d'acollida.
El problema de la segregació, a més, va més enllà de la matrícula oberta. Segons les dades més actualitzades, el departament d'Educació de la Generalitat només té detectats 59.082 alumnes vulnerables, un 7% del total, quan la taxa d'alumnes per sota del llindar de la pobresa és del 21,3%, cosa que significa que hi ha prop de 120.000 infants amb necessitats educatives especials sense cobrir. Són molts i són nois i noies que ho tindran molt difícil a l'hora de progressar educativament i, per tant, també socialment i econòmicament. I després ens lamentem del fracàs escolar, de la mitjana del nivell acadèmic i de la poca preparació de molts joves. Una bona integració al món escolar és la millor recepta per fer real l'ascensor social, ara certament espatllat, i per tant per aconseguir una societat més justa i dinàmica.
