El govern alemany preveu que el país tancarà l'any amb un decreixement de dues dècimes, quan la previsió inicial era que augmentaria un 0,3%. La xifra és especialment rellevant perquè significaria que l'economia alemanya encadenaria dos anys seguits amb creixement negatiu (el 2023 va tancar amb un retrocés del 0,3%) i, per tant, no aconseguiria trobar la fórmula per sortir del pou. No cal dir que l'estancament alemany és una mala notícia per a tota la UE, ja que com a primera economia europea n'és el principal motor i també és el mercat interior més important, i si ells no compren nosaltres no venem. Els experts discuteixen ara quines són les causes d'una decadència que, com sempre, no respon a una única causa.
El més visible de tots és que Alemanya paga ara la seva dependència del gas rus barat, que era un factor clau per a la competitivitat de la seva indústria. Arran de la invasió d'Ucraïna, Alemanya ha hagut de renunciar a aquesta font d'energia i, de sobte, s'ha trobat pagant uns preus molt més elevats per l'energia, cosa que ha convertit en inviables moltes empreses davant els seus competidors internacionals. Una altra variable que els experts assenyalen és que, després de dues dècades d'austeritat autoimposada, Alemanya no compta avui amb una xarxa d'infraestructures al nivell del que la seva economia reclama. Les autopistes estan col·lapsades; la infraestructura ferroviària i de telecomunicacions, envellida, i fins i tot obsoleta, i el país no ha pogut seguir el ritme en innovació tecnològica.
Aquesta contenció pressupostària, que forma part del seu ADN, ha continuat fins i tot amb l'actual govern de socialdemòcrates, verds i liberals. Això és així perquè els liberals, que tenen el ministeri de Finances, tenen el control dels comptes i continuen sent reticents a augmentar la despesa. Aquest és un dels punts de fricció entre els tres socis, en una fórmula de govern que no ha acabat de funcionar i que sembla que té els dies comptats. L'obsessió per controlar la inflació, que ve del trauma de la hiperinflació dels anys 20 que va donar ales al nazisme, els ha portat inclús a pressionar el BCE perquè mantingués uns tipus d'interès elevats fins i tot sabent que això els perjudicava. El govern alemany confia que l'any 2025 i el 2026 el país tornarà a créixer i el sotrac del 2023 i el 2024 quedarà enrere, però potser és massa tard, perquè les enquestes auguren una forta pujada de l'extrema dreta a les pròximes eleccions.
En tot cas, caldrà extreure conclusions de l'estancament alemany. L'anomenat Informe Draghi que ha fet seu la Comissió Europea va justament en la direcció contrària de l'austeritat, i recepta una gran mobilització de recursos públics i privats per evitar que la UE es quedi enrere en relació amb la Xina o els Estats Units. Alemanya compta amb unes bases econòmiques sòlides i un model industrial i exportador que ha estat molt exitós, però ha de reaccionar i canviar de rumb de forma ràpida per tornar a ser la locomotora d'Europa.
