La primera regla que fa funcionar la democràcia és l'acceptació de la derrota. Això és justament el que no va fer Donald Trump ara fa quatre anys, quan es va negar a rebre el guanyador, Joe Biden, a la Casa Blanca per preparar un traspàs de poders que va boicotejar tant com va poder, assalt al Capitoli inclòs. Aquest dimecres, però, Biden sí que ha rebut Trump a la Casa Blanca i li ha promès una "transició pacífica", exactament el contrari del que va passar el 2020.
Davant d'aquesta lliçó de democràcia, Donald Trump ha hagut de fer una cosa que no està gens acostumat a fer, i és agrair el gest a l'actual president. I és que la victòria de Trump, catastròfica en molts sentits, ha dissipat un dels temors que més sobrevolava la campanya electoral: el risc d'un esclat de violència si el magnat no guanyava les eleccions davant de Kamala Harris. De moment, doncs, el fantasma d'una guerra civil, l'escenari més extrem que els sectors més radicals del trumpisme s'havien encarregat de difondre, s'allunya. Trump arribarà al poder sense obstacles i tindrà tot el poder al seu abast quan es confirmi el control del Senat i la Cambra de Representants per part dels republicans.
Ara bé, no hi ha dubte que la segona presidència de Trump serà un test d'estrès encara més difícil que la primera per a la democràcia nord-americana, que els darrers anys ha estat laminada pel trumpisme i ha vist com es creuaven línies vermelles impensables fa només uns anys. D'exemples n'hi ha molts: des que un president que va instigar una revolta (amb morts) contra un president legítim hagi estat elegit de nou fins al fet que sigui el primer inquilí de la Casa Blanca que hi arriba després de ser condemnat en una causa penal. Davant d'aquest escenari, el comportament exquisit dels demòcrates amb els procediments institucionals és com una gota enmig d'un oceà d'incertesa. L'esperança que una part dels republicans, els més moderats, no segueixin les consignes del líder sembla molt improbable. Només queda esperar que el sistema de contrapoders, de check and balance, la fortalesa de les institucions i de la societat civil i una estructura federal que atorga la majoria de competències en matèria domèstica als estats serveixi per mitigar l'impacte de les seves polítiques.
Lamentablement, els primers noms que s'han conegut del nou govern tampoc són gens tranquil·litzadors. Tots tenen un perfil radical/populista, com el senador Marco Rubio, que apunta a secretari d'Estat (l'encarregat de la política exterior), o Pete Hegseth, un comentarista de la Fox que serà el pròxim secretari de Defensa. Tot i que el nomenament estrella del nou govern Trump serà el d'Elon Musk, que estarà al capdavant d'un departament d'Eficiència Governamental però que s'ha convertit en l'autèntica mà dreta del futur president. Caldrà estar molt atents, doncs, a la resta de nomenaments presidencials i altres càrrecs clau, com els líders de la majoria republicana al Senat i la Cambra de Representants. Esperem que Trump sigui conscient que ha guanyat, però que un 48% dels electors van optar per Harris.
