La llibertat dels presos és una victòria

L'existència de prop de 3.000 persones amb alguna causa judicial pendent relacionada amb l'1-O o amb les mobilitzacions posteriors ha fet que l'independentisme hagi estat contingut a l'hora de celebrar la posada en llibertat dels nou presos polítics. Però no hi ha dubte que després de gairebé quatre anys entre reixes, els indults es poden considerar una victòria del moviment independentista, ja que el gest del govern de Pedro Sánchez no s'entendria sense la perseverança en les mobilitzacions de protesta, sense el suport electoral rebut pels partits sobiranistes i, per descomptat, sense les victòries judicials a Europa i la pressió d'organismes internacionals com el Consell d'Europa o ONGs com Amnistia Internacional. És tot aquest seguit de factors, sumats a la necessitat aritmètica que té el PSOE del suport d'ERC al Congrés (és a dir, un altre cop els vots independentistes), el que explica que un govern espanyol s'hagi atrevit a desautoritzar el poder judicial amb una decisió que, com era previsible, ha crispat encara més la dreta.

Perquè els indults són, en essència, un pas que busca treure el conflicte català de les urpes de la justícia per tornar-lo a la política, és a dir, a la taula de negociació. Hi ha una frase de l'informe que justifica l'indult a Raül Romeva especialment significativa en aquest sentit: "El càstig penal ofereix una utilitat limitada a l'hora de pacificar situacions de conflicte com la que viu la societat catalana provocades per la contraposició d'ideals polítics". És a dir, el govern espanyol admet que la sentència del Suprem no ajudava a resoldre el conflicte, ans al contrari, el que feia era exacerbar-lo i enquistar-lo, i per això el millor era deixar la seva conseqüència més visible, les penes de presó, sense efecte.

Però com dèiem el PSOE no ha arribat tot sol i de manera ràpida a aquesta conclusió. Ha calgut que en repetides ocasions des de l'1-O es comprovés a les urnes la fortalesa del moviment independentista, que es veiés al carrer la indignació que provocava la sentència, i que des d'Europa es qüestionés la manera de procedir de la justícia espanyola. El súmmum ha hagut de ser veure com el Consell d'Europa posava Espanya al mateix paquet que Turquia en un informe sobre drets humans. ¿Algú pensa que això s'hauria aconseguit sense aquesta feina de diplomàcia informal que tan bé ha sabut fer l'independentisme en el seu conjunt? Algú creu que, sense la certesa que l'independentisme no desapareixeria pel fet d'empresonar una part dels seus líders, Pedro Sánchez s'hauria mogut?

Per tot això resulta incomprensible que una part de l'independentisme insisteixi a recelar dels indults i a posar en dubte la integritat dels presos. El missatge que tots ells van llançar aquest dimecres, a favor de l'amnistia i l'autodeterminació, demostra que cap ha renunciat a la seva veu ni al seu compromís ni a les seves conviccions. És per això que la dreta espanyola, el poder judicial i en general l'estat profund estan tan indignats. I per això l'independentisme ha de saber que aquesta és una victòria.