La 'llei mordassa' mostra els límits del PSOE
BarcelonaVa ser el mateix Pedro Sánchez, llavors cap de l'oposició, el que va prometre que derogaria la llei mordassa tan bon punt arribés a la Moncloa. Recordem que aquesta llei és l'herència política d'un personatge tan funest com l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, que, a més de conspirar i fer servir els aparells de l'Estat per atacar adversaris polítics, va retallar drets civils i va empoderar la policia en un context de gran convulsió social per les retallades de la crisi del 2008. En efecte, la llei mordassa inclou una limitació al dret de manifestació, ja que prohibeix fer crides a participar en mobilitzacions no autoritzades a través de les xarxes socials, per exemple. També prohibeix gravar o fer fotografies als agents, cosa que afavoreix la impunitat; detenir desnonaments, o manifestar-se a les portes del Congrés o el Senat. Tots aquests canvis tenien com a objectiu minimitzar la protesta ciutadana en un moment amb molt malestar social.
Doncs bé, resulta especialment decebedor que un govern suposadament d'esquerres com el del PSOE i UP hagi estat incapaç d'arribar a un acord amb la resta de partits de la majoria de la investidura per derogar aquesta llei després de quatre anys de negociacions. Els socialistes culpen ERC i Bildu, que són els partits que han impedit l'aprovació del dictamen en comissió. Es pot discutir si era millor aprovar la proposta que el PNB, el PSOE i UP donaven per bona, i que reformava la majoria de punts esmentats, però també és cert que el que reclamaven els independentistes bascos i catalans (també Junts) no era cap cosa fora de lloc. Aquests grups reclamaven que es prohibís l'ús de les pilotes de goma, com s'ha fet a Euskadi (on hi va haver un mort per aquests projectils, Iñigo Cabacas) i a Catalunya (on el cas Ester Quintana, que va perdre un ull, va obligar a canviar la legislació). I l'1-O un manifestant, Roger Español, va perdre un ull per una pilota de goma de la Policia Nacional.
Aquests grups també reclamaven la fi de les devolucions en calent a la frontera, en la línia del que demanen també diversos comitès de drets humans de l'ONU. Segurament, tant ERC com Bildu han xocat aquí amb els límits del PSOE, que té un enorme temor a enfrontar-se als cossos policials (que, d'altra banda, li són completament hostils) i que està aplicant polítiques antiimmigració molt dures a la frontera, com demostra la seva defensa tancada de l'actuació marroquina en la matança de migrants que va tenir lloc a Melilla el juny de l'any passat.
El tractament de la immigració i la relació amb els cossos de seguretat semblen ser dos límits molt clars de Pedro Sánchez, que paradoxalment es va estrenar a la presidència del govern espanyol obrint les portes al vaixell de rescat Aquarius, al qual la Itàlia de Salvini havia vetat l'entrada. Ara bé, això no treu que el fracàs de la reforma no sigui un dels grans incompliments de la legislatura, ja que es tractava d'una llei icònica per a l'esquerra i ara, per la incapacitat d'uns i altres de trobar el punt mitjà, continuarà vigent la que va deixar Fernández Díaz.