Sí, la llei de l'avortament és constitucional
BarcelonaSembla mentida, però Espanya ha viscut els últims 13 anys amb l'amenaça que en qualsevol moment el Tribunal Constitucional declarés inconstitucional la llei de l'avortament aprovada pel govern Zapatero el 2010, en què es passava d'un model de supòsits a un de terminis, en coherència amb el que passava ja llavors a la majoria de països europeus. Amb el canvi es passava a poder avortar sense restriccions durant les primeres 14 setmanes d'embaràs, estalviant a les dones el trauma d'haver de recórrer a un dels tres supòsits reconeguts per la llei (risc per a la salut de la mare, violació o risc de malformacions). L'amenaça era producte del recurs d'inconstitucionalitat que va presentar llavors el PP i que portava la firma de 50 diputats, entre els quals Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría, i que va ser presentat per Federico Trillo. Aquell recurs considerava l'avortament "un sacrifici de la vida humana" i el relacionava amb les pràctiques eugenèsiques del nazisme.
Només tres anys després el PP, ja al govern, va tenir l'oportunitat de retirar llei de Zapatero. I aquesta va ser la proposta que va fer el llavors ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón. Però Mariano Rajoy no es va atrevir a tirar-ho endavant perquè tenia una forta oposició interna a dins del mateix PP. El cas és que 13 anys més tard, el PP ha abandonat les posicions ultramuntanes que defensava el 2010 i ja accepta la llei de terminis, i l'únic matís que el separa de la majoria progressista és que les menors d'entre 16 i 18 anys puguin avortar sense el consentiment dels pares. Es tracta d'un clàssic. El PP (o el seu antecessor, AP) ja va votar en contra en el seu dia del divorci i el matrimoni gai, i finalment els va acabar acceptant.
El problema és que mentre el PP evolucionava ideològicament, mai va pensar a retirar el recurs que contenia una posició desfasada del seu partit, segurament per por a molestar els seus sectors ultracatòlics. Això sí, es va assegurar que un Tribunal Constitucional de majoria conservadora no prengués cap decisió al respecte. L'opinió pública no sap que durant anys el magistrat Andrés Ollero, antic diputat del PP, tenia redactada una sentència que declarava inconstitucional la llei de Zapatero, però mai es va arribar a debatre ni a votar. El risc, però, ha sigut present durant tots aquests anys, amb un TC que havia anat degenerant fins a la traca final, que va ser la paralització de la tramitació d'una llei. I el precedent de la decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units també era molt preocupant.
És d'esperar que el nou TC de majoria progressista anirà rebutjant un a un tots els recursos de la dreta contra els avenços socials i l'ampliació de drets que encara hi ha vius, però seria un error pensar que no hi ha cap perill a l'horitzó. L'última polèmica sobre l'avortament a Castella i Lleó demostra que l'amenaça de retrocés persisteix per la creixent influència de l'extrema dreta. Tot i això, des d'aquest dijous les dones, i la població en general, poden respirar una mica més tranquil·les.
