Els límits del PSOE amb el règim del 78

BarcelonaPel gest de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, del del Senat, Ander Gil, i del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, dilluns a la nit es podia intuir que el PSOE havia quedat en estat de xoc per la decisió del TC de paralitzar la tramitació parlamentària d'unes esmenes que l'afectaven a ell mateix. La dimensió de la crisi institucional és d'una envergadura que aquest dimarts tothom semblava tenir una mica de vertigen pel que pot passar.

Qui està en una situació dialècticament més compromesa és el PSOE. El motiu és que aquest partit forma part indissoluble de l'arquitectura jurídico-institucional que es va construir sobre les restes del franquisme i que ara en part s'ha rebel·lat contra un govern que percep com a hostil. El PSOE no vol assumir que aquest estat profund s'ha girat contra ell, i per tant no s'atreveix a posar en marxa reformes democratitzadores profundes, com li exigeixen els seus socis.

Efectivament, la crisi actual no és obra només d'un líder polític, en aquest cas Alberto Núñez Feijóo, ni tan sols d'un partit, el PP, sinó que va més enllà. El mateix Pedro Sánchez ha parlat els últims dies obertament de "complot de la dreta judicial i política atiada per la dreta mediàtica", és a dir, que existeix tot un conglomerat que no accepta els resultats electorals del 2019 i que ha declarat la guerra a l'actual executiu des de totes les instàncies possibles.

Vist des de Catalunya, el que està passant a Espanya és un déjà-vu, com una pel·lícula que ja hem vist. El problema és que ara el TC s'atreveix no amb un Parlament autonòmic de quarta categoria, que és com considera la cambra catalana, sinó amb el Congrés de Diputats i el Senat. I, de fet, el PSC va arribar a demanar en el seu dia la suspensió d'un ple del Parlament, cosa que el TC va desestimar. Ara és al Congrés on tasten aquesta amarga medicina, la de la intromissió d'un poder de l'Estat, el judicial, en un altre poder de l'Estat, el legislatiu.

De moment, Sánchez ha optat pel camí menys traumàtic i també més conservador, el d'una proposició de llei amb les esmenes paralitzades. Es tracta de tornar a fer el tràmit parlamentari sense fer servir cap drecera i no donar així cap excusa al TC perquè el torni a paralitzar. Potser se'n surt, però si no hi ha cap sorpresa el TC continuarà durant un o dos mesos més amb una majoria conservadora que no reflecteix el resultat de les urnes.

Tard o d'hora el PSOE haurà de fer una profunda reflexió sobre el que està passant i també autocrítica del seu seguidisme de la dreta durant el Procés. I assumir també que, sense un programa ambiciós de reformes estructurals, la democràcia espanyola hereva del 78 continuarà segrestada per aquest deep state que, en coordinació amb la dreta política, està disposat a saltar-se totes les normes amb l'objectiu de retenir el poder. I com més trigui el PSOE a obrir els ulls, més difícil serà articular una resposta efectiva a la crisi actual.