Barcelona"L'acció de la justícia no és un obstacle per a la convivència". Aquesta frase pronunciada ahir pel president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, anava dirigida especialment a Pedro Sánchez i la seva decisió d'indultar els presos polítics catalans, que va ser justificada pel ministeri de Justícia en termes de millorar la convivència entre espanyols. D'entrada cal dir que sobta que un òrgan tan gelós de la seva independència, i que tolera molt malament les crítiques que li arriben des d'altres poders de l'Estat, faci exactament el mateix amb el poder executiu. La separació de poders es basa en el fet que cada poder actua de forma independent, segons la clàssica teoria de Montesquieu, perquè així s'aconsegueix un equilibri democràtic i cap d'ells obté la preeminència. I si la legislació espanyola (aquí i a la majoria de països del nostre entorn) preveu la potestat de l'indult per als governs, és perquè es considera que de vegades l'acció de la justícia pot resultar contraproduent i també convertir-se en un "obstacle per a la convivència".
Això és exactament el que passa en el cas del procés sobiranista, en què es vol reduir a l'àmbit del Codi Penal el que és un fenomen molt més complex i eminentment polític, amb sentències que no fan més que enrocar les postures. No, la justícia no és l'àmbit per resoldre la qüestió catalana, que equivocadament s'ha volgut criminalitzar i tractar com una qüestió d'ordre públic per part de la Guàrdia Civil i alguns jutges. D'aquí que la decisió de l'indult fos especialment encertada i necessària per poder encarrilar el conflicte al lloc d'on no hauria hagut de sortir mai, que és una taula de negociació.
Les paraules de Lesmes, però, són el símptoma d'un poder judicial que es creu amb l'obligació de criticar el govern Sánchez i en què hi ha hagut fins i tot maniobres per anul·lar el nomenament de la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado. Un Consell General del Poder Judicial, per cert, que porta més de mil dies amb el mandat caducat i amb una composició que no respecta l'actual correlació de forces al Congrés de Diputats. En aquest sentit, cal admetre que Lesmes també va tenir paraules dures per al PP, que manté el bloqueig perquè així manté la majoria en aquest i altres òrgans. El president del CGPJ va instar el principal partit de l'oposició a complir la Constitució i pactar ja amb el govern la renovació de l'òrgan.
Tot i això, hi ha motius per dubtar de la sinceritat de les paraules de Lesmes, que ha vist com el seu mandat s'allargava sense que, ara com ara, hi hagi cap horitzó d'acord entre el PP i el PSOE. Si de veritat volgués obligar els partits a actuar, podria prendre una decisió radical però efectiva, que seria la de dimitir, ell i la resta de vocals caducats. Així sí que els dos partits no tindrien cap més remei que pactar la seva renovació i ell no es veuria obligat a fer cada any el mateix discurs en l'obertura de l'any judicial. Però sembla que tant a ell com al PP ja els va bé la situació actual de bloqueig.
