L'elecció de Josep Rull (Junts) com a president del Parlament marca l'inici d'una nova legislatura que, com va reiterar qui és des d'ara la segona autoritat del país, fora bo que fos de diàleg des del respecte a la pluralitat de veus i a la llibertat de paraula dels membres electes de la cambra, amb el desig de deixar enrere tant la repressió dels últims anys –de la qual ell mateix ha estat objecte com a pres polític– com la confrontació. Amb referents com el músic pacifista Pau Casals o el poeta Salvador Espriu, Rull, un nacionalista clàssic i un demòcrata convençut, ha reclamat aquest dilluns avançar per la via dels acords, els pactes i els consensos per construir un país d'acollida, amb el català com a llengua comuna necessitada de suport i en el qual no es pregunti a ningú d'on ve, "sinó on volem anar plegats com a societat". Sense obviar el que ha passat els últims anys, el to del seu parlament ha estat més de futur que de passat, amb vocació d'obertura a una nova etapa constructiva. Aquest és el tarannà del nou president.
Rull ha estat escollit amb els vots de la seva formació, d'ERC i de la CUP, els tres grups independentistes, que ja no sumen majoria absoluta. Caldrà veure quin recorregut té aquesta aliança de cara a l'elecció del president de la Generalitat. No és gens descartable que, en aquest cas, la pluralitat s'expressi amb altres sumes. Queden setmanes de negociacions. La interpretació més compartida és que Junts s'ha assegurat la presidència del Parlament davant la possibilitat més que plausible de no poder assolir la presidència de la Generalitat, per a la qual està més ben situat el socialista Salvador Illa, guanyador de les eleccions i que, en el cas de la presidència del parc de la Ciutadella, ha renunciat a jugar la carta del suport del PP per impedir un president independentista.
De moment, doncs, sembla que hi ha gestos de distensió. Necessaris si, efectivament, es vol mirar endavant. No serà fàcil. A Europa, i també aquí, bufen vents d'extrema dreta. L'aplicació de la llei d'amnistia aprovada al Congrés ja s'ha vist que no serà fàcil, amb una alta judicatura polititzada i disposada a interferir-hi. I si ens cenyim a la mateixa cambra catalana, la presència de grups d'extrema dreta no farà fàcil la tasca de Rull ni la feina legislativa o de control governamental. En els prolegòmens de la primera sessió ja s'ha vist que el PP i Vox, seguint la recerca del xoc repressiu que encara cueja, han anunciat accions judicials contra la mesa d'edat del Parlament que ha permès els vots per delegació dels diputats exiliats. Costarà girar full.
En tot cas, tant al Parlament com al Palau de la Generalitat és important que s'avanci cap a un nou clima polític amb vocació d'estabilitat i de servei al conjunt de la ciutadania, que ja hem vist en les recents eleccions europees que a Catalunya, de forma majoritària, ha decidit quedar-se a casa, expressió del seu distanciament del món polític i institucional. La recuperació del prestigi de la política només arribarà si els seus representants actuen i són percebuts com a servidors públics, útils al servei del progrés i la igualtat d'oportunitats.
