La petició de restituir Laura Borràs com a presidenta del Parlament, formulada aquest dimecres pels seus seguidors més afins dins de Junts, sense que se sàpiga ben bé en nom de qui parlaven, ha descol·locat la direcció del partit, que, tanmateix, davant el gest s'ha mantingut en un silenci indecís: no ha contradit la fugida endavant dels borrassistes, però tampoc l'ha avalat. La formació està en un carreró sense sortida.
Aquesta vegada, malgrat la sordina, la divisió s'ha fet més palesa que mai. La presidenta suspesa i condemnada pel cas de les contractacions irregulars a la Institució de les Lletres Catalanes reclamava un suport explícit del partit que no ha tingut i que sembla que no tindrà. La corda està més tensada que mai. La incomoditat de la direcció de Junts és palesa encara que no s'hagi fet explícita ni pública. Se segueix el vell patró de dir una cosa en privat i obviar-la davant els micros, amb la qual cosa la bola de neu de la confusió es va fent més grossa. Només una veu independent i heterodoxa com la de l'advocada Magda Oranich, presidenta de la comissió de garanties de Junts, ha sortit a dir sense vacil·lacions que cal trobar un relleu a Borràs al capdavant del Parlament, tant per higiene democràtica com per sentit de responsabilitat: "Jo hauria dimitit".
La unanimitat de la resta de formacions del Parc de la Ciutadella a l'hora de demanar el relleu de Borràs no deixa lloc a més maniobres. Des de la sortida de Junts del Govern, ERC cada cop hi ha marcat més distàncies. I encara des de l'independentisme, la CUP tampoc no compra el relat del lawfare que esgrimeix Borràs respecte al seu judici i a la condemna. Oranich mateix en bona part el descarta en l'entrevista que ha concedit a l'ARA, a més de precisar: "Mai ningú ha dit que la senyora Borràs es quedés diners i estic segura que no ho ha fet; si no, la pena seria molt més alta. Però és que la corrupció no és només això. Jo soc jurista i l'ajuda a falsificar documents està molt castigada al Codi Penal. Massa, a criteri meu".
Borràs té ara mateix una sentència en contra, un partit del qual és presidenta clarament dividit en aquesta qüestió crucial, tota la resta de partits demanant-li que deixi definitivament el càrrec i una Junta Electoral que, arran de la sentència, també proposarà un substitut per a la presidència del Parlament. Cada cop s'entén menys quina finalitat persegueix la seva resistència numantina. Està tacant la seva pròpia figura i està perjudicant el partit que encapçala. La divisió de Junts és, òbviament, un problema greu per a Junts. Però també és un problema que va més enllà d'aquest partit. Tenir el centredreta independentista català en convulsió interna permanent no ajuda a recosir ferides ni a encarar el futur. Suposa allargar la interinitat en què viu la política catalana des de la fi dramàtica del Procés i, per extensió, debilita les institucions i desorienta la ciutadania. A més, per descomptat, afebleix l'independentisme i confirma el seu espectacle de fragmentació.
