La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha fet aquest dijous el seu balanç de l'any amb els ja acostumats atacs a Pedro Sánchez i als independentistes catalans, però sens dubte el que més sorprèn del seu discurs és el victimisme respecte a com tracta el govern espanyol la capital de l'Estat. Resulta que, segons Ayuso, Sánchez està "asfixiant" Madrid de forma premeditada i l'acusa de "permetre el col·lapse dels trens de Rodalies". Aquest "setge" a Madrid va més enllà, ja que Ayuso també acusa el govern espanyol de ser al darrere de "rebel·lions en sectors públics concrets"; és a dir, l'acusa de ser al darrere de les vagues en la sanitat o l'educació. Aquest discurs faria riure si no fos que resulta especialment lamentable vist des de Catalunya, on les Rodalies són una ferida oberta des de fa dècades i l'execució pressupostària no és ni la meitat de la de Madrid. Llavors, si el que passa a Madrid és una "asfixia", què deu ser el que passa a Catalunya, on hi ha un infrafinançament crònic que provoca un dèficit fiscal de més de 20.000 milions anuals i no hi ha cap efecte capital que ho pugui compensar?
I mentre amb una mà Ayuso desplega aquest discurs victimista contra el govern espanyol, amb l'altra aprova noves rebaixes fiscals que la resta de comunitats autònomes no es poden permetre i a sobre els "roba" bases fiscals oferint un tractament especial als inversos estrangers. Perquè aquesta és la mesura més important de les anunciades avui. Al costat de més bonificacions en l'impost de successions i desgravacions per comprar habitatge amb un impacte relativament limitat, la mesura estrella és la que afecta els inversos estrangers, als quals els permetrà la deducció del 20% de l'IRPF de la inversió que realitzin. Això sí, per beneficiar-se'n han de mantenir la residència fiscal a Madrid durant un mínim de sis anys. Si Catalunya aprovés una mesura similar, de ben segur que seria qualificada d'insolidària per la resta de comunitats, però sembla que Madrid pot practicar el que es coneix com a "dúmping fiscal" amb total impunitat i sense que ningú aixequi la veu. I després venen les lamentacions per l""Espanya buidada".
L'altra part del discurs d'Ayuso ha estat centrat en preveure que molts "estrets col·laboradors" de Sánchez acabaran condemnats per maniobrar contra ella i en marcar distàncies amb els pactes entre el PP i Junts. "Tothom sap el que penso de l'independentisme", ha respost quan se li ha preguntat per la qüestió. Aquí Alberto Núñez Feijóo, que aquest divendres farà el seu particular balanç de l'any, té un problema gros, ja que el seu acostament tàctic a la formació de Carles Puigdemont molesta especialment la presidenta madrilenya. Una de les grans incògnites del curs polític vinent serà veure si aquestes aliances entre el PP i Junts tindran continuïtat, sobretot en política econòmica, o si haurà estat una anècdota. I llavors caldrà estar atents a la reacció d'Ayuso.
