L'opacitat de la despesa militar

BarcelonaPer afrontar un debat seriós al voltant de la despesa militar el primer que cal és transparència amb els números, perquè la realitat és que avui dia és molt difícil fer un càlcul real sobre la inversió pública en el sector de la defensa. Per què? Doncs perquè, com que es tracta d'una despesa ideològicament impopular, els successius governs espanyols s'han dedicat a camuflar sota altres epígrafs inversions relacionades amb el món militar. Per sort, centres especialitzats com el Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs s'han acostumat a bussejar per les xifres que ofereixen els pressupostos per desemmascarar aquestes partides ocultes i fer més llum en la despesa militar real. I, aplicant aquest exercici al projecte de pressupostos que el govern espanyol va aprovar la setmana passada en el consell de ministres, resulta que la despesa és el doble del que s'havia anunciat: els 12.300 milions que va admetre la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, són en realitat 24.000 si s'hi sumen la resta de partides.

I quines són aquestes despeses opaques? Doncs per exemple els 1.601 milions previstos com a inversió en innovació tecnològica en el sector de la defensa, una partida inclosa en el pressupost del ministeri d'Indústria. Aquesta inversió en R+D militar l'any passat va ser de 708 milions, de manera que l'increment per al 2023 és d'un 126%. Però també s'amaguen despeses com el cost de la Guàrdia Civil —que no deixa de ser un cos regit pel Codi Militar que avui desfilarà a Madrid al costat de la resta de cossos de l'exèrcit—, les pensions que cobren els militars retirats, organismes que en depenen com el CNI o el que paga el ministeri d'Exteriors per a les missions a l'estranger. Si sumem totes aquestes partides resulta que la despesa militar ja representa pràcticament el 2% del PIB, que és el compromís de Pedro Sánchez amb els socis de l'OTAN.

En primer lloc, doncs, cal reclamar transparència amb els pressupostos públics. El govern espanyol ha de definir quina és la despesa militar real i a partir d'aquí encetar un debat públic sobre prioritats.

És cert que la invasió russa d'Ucraïna ha canviat el paradigma europeu també en aquesta qüestió i tots els països han iniciat un augment de la despesa en defensa. Fins i tot Alemanya, on el tema militar era tabú fins fa ben poc, està accelerant la modernització de les seves forces armades. Per tant, és millor no aproximar-se a aquest debat amb prejudicis o maximalismes perquè fins i tot una Catalunya independent hauria d'afrontar aquest debat. Però en tot cas sí que s'ha de reclamar que es deixi de fer trampes amb les xifres. La ciutadania és prou madura per discutir sobre la despesa militar sense que se l'enganyi o se li faci veure coses que no són.

Si Pedro Sánchez vol tirar endavant els pressupostos, el primer que ha de fer és ser honest i abandonar les pràctiques opaques dels seus antecessors.