Quan Donald Trump va arribar a la Casa Blanca el 2016, la sorpresa entre les elits nord-americanes va ser majúscula. El magnat no havia forjat encara l'aliança amb les grans fortunes del país que li permetria, vuit anys després, donar la campanada i tornar a guanyar. En el seu primer mandat tot girava al voltant de Trump i la seva personalitat i de les seves decisions més o menys estrambòtiques, que en alguns casos eren boicotejades pels alts funcionaris de l'administració, tal com va explicar el prestigiós periodista Bob Woodward al llibre Rage. El panorama aquest 2025 és completament diferent. Trump ja no arriba sol a la Casa Blanca, sinó acompanyat per megarics com Elon Musk o Peter Thiel, que han estat claus en la seva reelecció. Alguns d'ells, i no només Musk, formaran part de l'executiu, com el nou responsable del Tresor, Scott Bessent, un multimilionari de Wall Street, o Doug Burgum, amb lligams amb la indústria petroliera.
El president sortint, Joe Biden, va advertir en el seu discurs de comiat que els Estats Units s'enfrontaven ara al perill de l'oligarquia, és a dir, al govern d'uns pocs poderosos, com en la vella etapa aristocràtica. No li falta raó. En realitat, però, seria més apropiat parlar de plutocràcia, és a dir, el govern dels rics. Com explica a l'ARA l'analista i expert en ètica governamental Craig Holman, "la política nord-americana està controlada avui dia per milionaris i bilionaris", en part a causa d'un sistema que permet les donacions sense límit als candidats. D'alguna manera, es pot dir que aquests milionaris han "comprat" el govern, i ara ocuparan despatxos a l'administració mentre continuen exercint a les seves empreses. Això que abans es veia com un clar conflicte d'interès s'ha convertit en la nova normalitat.
L'altra gran diferència amb el 2016 és que els grans magnats de Silicon Valley, que tradicionalment havien estat demòcrates, han corregut aquesta vegada a posar-se del costat de Trump o directament han canviat de bàndol. Els moviments de Mark Zuckerberg per prescindir dels verificadors a Facebook van en aquesta direcció. L'objectiu d'aquestes grans corporacions és acabar amb qualsevol tipus de regulacions, per exemple, a l'hora de desenvolupar la IA. Paradoxalment, molts d'ells tenen por ara que les restriccions migratòries de Trump dificultin la contractació d'enginyers de fora del país, per exemple indis.
Tot plegat obliga a preguntar-se seriosament qui manarà realment a partir d'ara als Estats Units i, de manera indirecta, a la resta del món. Ja no som només davant un personatge histriònic i arrogant, com el 2016, sinó d'algú que pot acabar sent un titella d'una nova generació de megarics que no tenen cap respecte ni pel concepte de bé comú ni per les regles de la democràcia i el sistema de contrapesos instaurat pels pares fundadors. Aquesta barreja de fe sense límits en la tecnologia, al marge de tota ètica, i menyspreu per les institucions tradicionals resulta encara molt més inquietant i recorda temps molt foscos de la història.
