Des que l'expresident espanyol José María Aznar va llançar la seva famosa instrucció ara fa un any, coincidint amb l'acord d'investidura de Pedro Sánchez, perquè "el que pugui parlar que parli, el que pugui fer que faci, el que pugui aportar que aporti, el que es pugui moure que es mogui", els fronts judicials contra Pedro Sánchez s'han multiplicat. L'instrument més efectiu per vehicular querelles contra el president espanyol i el seu entorn ha estat l'associació ultradretana Manos Limpias, que va presentar escrits contra l'esposa de Sánchez, Begoña Gómez, i també contra el seu germà, David Sánchez, un músic contractat per la Diputació de Badajoz per fer-se càrrec dels conservatoris i l'orquestra de la província. El cas contra Begoña Gómez ha anat avançant de la mà del jutge Juan Carlos Peinado malgrat que la Guàrdia Civil no hi va veure delicte. Aquest dimecres, la jutgessa ha cridat a declarar com a imputat David Sánchez i el líder del PSOE extremeny, ja que en aquest cas la UCO de la Guàrdia Civil sí que ha detectat indicis d'irregularitats. S'investiga si realment David Sánchez realitzava les seves funcions i si hi va haver tràfic d'influències, és a dir, favoritisme, en la contractació.
Cal dir que el contracte de David Sánchez a Badajoz havia estat qüestionat fins i tot per Podem, i ara tot plegat es pot convertir en un maldecap per a un president espanyol que té múltiples fronts oberts i que una part molt important de l'establishment espanyol voldria fora de la Moncloa (no el català, curiosament). Aquest dimecres també s'ha produït un fet que demostra que aquesta guerra políticojudicial és sense quarter i no s'hi fan presoners. El líder del PSOE madrileny, Juan Lobato, ha dimitit després que transcendís que havia registrat davant de notari uns missatges d'un càrrec de la Moncloa (la mà dreta d'Óscar López, director de gabinet de Sánchez) en què se li facilitava informació sobre el frau fiscal de la parella d'Isabel Díaz Ayuso. La Moncloa no ha entès aquest moviment, destapat pel diari Abc, i ho ha interpretat com una manera de cobrir-se si la jugada sortia malament. Per això l'ha obligat a dimitir.
El cas és que Lobato està citat a declarar divendres al Suprem en el cas que investiga la filtració dels correus de la defensa del nòvio d'Ayuso en què admetia el frau fiscal i s'obria a un pacte amb la Fiscalia. Si Lobato involucra la Moncloa en la filtració, els problemes per a Sánchez es multiplicaran. I és que l'àmbit judicial és un vedat dels conservadors, tal com demostra el fet que un cas que hauria d'acorralar la presidenta madrilenya, que és parella d'un defraudador fiscal i viu en un pis que hauria estat pagat presumptament amb aquests diners defraudats, ara ha derivat en un cas que podria fer caure el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, a qui la Guàrdia Civil atribueix la filtració, i podria esquitxar fins i tot la Moncloa. No hi ha dubte que molta gent està seguint les instruccions d'Aznar, i això, sumat a la imperícia d'uns (el fiscal general) i a la possible corrupció d'uns altres (cas Koldo, etc.), pot fer tremolar la cadira de Sánchez.
