L'obesitat, una malaltia que estigmatitza els malalts

La Generalitat va decidir incorporar l’any passat un equip de dietistes nutricionistes a l’atenció primària. De moment són 150 professionals que atenen una àmplia població, ja que la ràtio és d’un professional per a cada 50.000 habitants. Tot i que pugui semblar insuficient si es té en compte que el mateix departament de Salut calcula que el 15,3% de la població de 18 a 74 anys de Catalunya pateix obesitat, i el 34,7% sobrepès, és un pas que demostra la preocupació social pel tema i l’impacte que té en el sistema de salut pública. Tant pel que suposa en si mateix, sobretot en els casos més greus, com per les altres malalties relacionades, com ara el colesterol, la diabetis o els problemes coronaris.

Avui al dossier posem el focus en l’obesitat, aquesta malaltia que l’Organització Mundial de la Salut va definir ja el 1987 com una pandèmia mundial. Les seves causes són múltiples, i no totes estan relacionades directament amb el tipus d’ingesta que fan els malalts, ja que hi ha molts casos en què ni dietes ni exercici són suficients i cal ajuda especialitzada.

Accedir-hi, però, no és fàcil. Com expliquen els professionals amb què hem parlat, s’acaba tractat només el 10% de la població que realment necessitaria fer ús d’aquests serveis, en part perquè a vegades des de l’atenció primària no es tracta com una malaltia i no es deriva els pacients. Tot i així, les llistes d’espera per a la cirurgia bariàtrica són llargues, entre 290 dies i tres anys, i ara mateix hi ha unes 1.100 persones a l’espera d’una intervenció que, a més, en molts casos han hagut d’esperar més d’un any per rebre la primera visita.

L’obesitat té conseqüències físiques i mentals per a aquests malalts, que, a més de les dificultats de salut i de funcionament en el dia a dia, han de patir l’estigma social, que culpabilitza les persones com si realment fos a les seves mans solucionar el problema sense ajuda. Hi ha múltiples factors que afecten aquesta malaltia, des de qüestions genètiques fins al tipus d’alimentació que s’ha tingut de petit o l’accés que es té als aliments més saludables. No és casualitat que l’obesitat sigui, a tot el món, una malaltia dels pobres, perquè els menjars processats són molt més barats que els frescos.

I és que, per descomptat, una bona alimentació i fer exercici és fonamental per tenir bona salut, però molts cops això no és suficient, i és llavors quan parlem de malaltia i quan caldria més inversió. Tant pel que fa a campanyes contundents per conscienciar sobre el problema com pel que fa a més recursos al sistema de salut, especialment a la primària però també a l’atenció especialitzada, com també, seguint els passos d’altres països, pel que fa a un pla de xoc que entengui que aquesta epidèmia s’ha de tractar a fons i des de tots els àmbits. De moment, el que estem fent és clarament insuficient.