BarcelonaLa resposta del ministeri de l'Interior a un contenciós administratiu presentat per Òmnium Cultural davant de l'Audiència Nacional arran de la informació que la Policia Nacional havia infiltrat un agent durant anys en el moviment independentista (i també en el de defensa de l'habitatge) no deixa lloc a dubtes: l'Estat no considera l'independentisme una ideologia legítima sinó un moviment subversiu que s'ha de vigilar de prop, encara que això suposi la violació de drets fonamentals de persones concretes i atempti contra el principi de pluralisme polític que caracteritza les democràcies liberals. El document policial titlla les infiltracions de "legítimes, idònies i oportunes", i les emmarca dins de la lluita contra el terrorisme, ja que es tracta "d'extremismes excloents que poden derivar en violència".
Resulta extremadament inquietant que la policia destini recursos i mitjans a infiltrar-se o captar informadors en organitzacions, per exemple el Jovent Republicà (les joventuts d'ERC), que són perfectament legals i que no han estat relacionades mai amb cap activitat violenta ni delictiva. I que a més es faci sota el paraigua de l'Estratègia Nacional Contra el Terrorisme. El terrorisme, per desgràcia, és una cosa molt seriosa i el moviment independentista català ja fa dècades que va renunciar a qualsevol via que no fos la pacífica i la democràtica. Per què llavors la policia continua tractant les organitzacions de l'esquerra independentista com a terroristes en potència? Doncs perquè per a ells el més important no és la manera com aquestes organitzacions condueixen la seva lluita política sinó la ideologia en si, que consideren una amenaça per a l'Estat. Tothom entén que els estats s'han de poder defensar, però hi ha un límit, que són els drets fonamentals dels ciutadans recollits a la Constitució. Justament són les democràcies il·liberals les que es caracteritzen per no respectar aquests drets i camuflar sota l'etiqueta de la lluita contra el terrorisme el que realment és persecució de la dissidència política.
La prova que aquí hi ha alguna cosa més que una qüestió de seguretat és que es fa servir una vara de mesurar diferent que amb altres organitzacions. Quan se les acusa, per exemple, d'atiar la participació en "manifestacions il·legals", caldria preguntar-se si la policia també s'infiltra en sindicats com la UGT o CCOO, que en algunes ocasions també han fet servir tècniques de resistència activa o passiva en les seves protestes. Quina és la diferència? Que en un cas hi ha una ideologia política concreta, l'independentisme, i en l'altra no.
Com ja va passar amb el cas Pegasus, el govern espanyol no acaba de resoldre la contradicció que suposa espiar l'independentisme i alhora pactar-hi al Congrés de Diputats. Quan es parla de "desjudicialitzar" el conflicte també s'hauria d'afegir que cal deixar-lo de considerar un tema policial o delinqüencial. Si algú comet un delicte, se l'ha de perseguir, però considerar potencials delinqüents ciutadans que professen una determinada ideologia no és propi d'una democràcia sinó d'un altre tipus de règims.
