BarcelonaLa commemoració del cinquè aniversari de l'1-O havia de servir per mostrar un cert grau d'unitat de l'independentisme, però el resultat final va ser tot el contrari. L'acte de l'avinguda Lluís Companys de Barcelona, que va aplegar unes 15.000 persones, va mostrar amb tota la cruesa la divisió del moviment, amb discursos oposats i fins i tot contradictoris, i on cada entitat va voler mostrar perfil propi, des del Consell de la República fins a l'ANC. Tot plegat coronat pels lamentables i injustos xiulets contra l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, potser l'episodi que millor defineix l'estat actual d'un moviment que no fa gaire treia milions de persones al carrer i gaudia d'un gran poder d'atracció perquè tothom hi era benvingut.
Cal aturar-se un moment en el cas Forcadell, perquè resulta que de tots els líders que van anar a la presó o a l'exili, ella és justament la que menys responsabilitat va tenir en tot el que va passar després. Ella se la va jugar al Parlament convençuda que el Govern estaria més ben preparat per afrontar el post 1-O, i fins i tot va ser ella qui va llegir la declaració d'independència del 27-O mentre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras l'escoltaven des del seu escó. I tot plegat li ha costat quatre anys, que es diu aviat, de presó. ¿De debò que Carme Forcadell es mereix aquest tracte per part de suposats independentistes? Cal subratllar la valentia de Xavier Antich, d'Òmnium, al reivindicar ahir la figura de Forcadell davant dels congregats.
Més enllà d'aquest episodi, l'acte també va evidenciar que l'independentisme viu ara mateix una guerra de tots contra tots. Els partits entre ells i dins d'ells, l'ANC contra els partits, i enmig el Consell de la República de Carles Puigdemont fent crides a la unitat però imposant un relat que no es correspon amb la realitat, com ara que no cal fer cap referèndum per assolir la independència. Aquest discurs del Consell ara mateix no el compra ni tan sols Junts, i tampoc la CUP o ERC, que defensen la necessitat d'un altre referèndum, sigui unilateral o pactat. Difícilment es pot reivindicar el dret a ser l'òrgan de coordinació estratègica de l'independentisme quan es defensen tesis minoritàries dins del moviment.
De la jornada d'aquest dissabte queda clar que l'ANC ja ha decidit que es presentarà a les pròximes eleccions amb una llista cívica (s'entén que vol dir sense polítics professionals) amb un programa unilateralista. Es confirmarà així la transformació del que havia de ser una entitat transversal i oberta a tothom en una mena de partit més, en aquest cas de tints antipolítics, que afegirà encara més dosis de divisió al moviment. Però potser és necessari també que es vegi a les urnes quin és el suport real de cada opció per així deixar de fer-se trampes al solitari. Cinc anys després de l'1-O, l'independentisme continua immers en una espiral autodestructiva que sembla no tenir fi i que els pròxims dies pot culminar en la ruptura entre ERC i Junts al Govern.
