L'impuls econòmic de la consellera Romero
Per a inquietud d'ERC, el govern de Salvador Illa ha anunciat aquest dilluns que prioritza els pressupostos del 2025 al nou sistema de finançament singular, que la consellera d'Economia, Alícia Romero, ha qualificat de repte "gegantí". Addueix els ritmes diferents dels dos processos. Es compromet, però, a treballar-hi "tossudament" amb l'objectiu pactat que la Generalitat recapti l'IRPF el 2026. Com anotava aquest diumenge en una entrevista a l'ARA l'exconseller socialista Antoni Castells, per aconseguir-ho el PSC s'haurà de "distanciar del PSOE". De fet, la mateixa Romero posa la bena abans de la ferida amb missatges adreçats als barons díscols del PSOE i a les bases del socialisme espanyol: "Quan a Catalunya li va bé, a Espanya li va bé". I ho fa, alhora, allargant la mà a les altres comunitats autònomes perquè se sumin a la negociació, segurament amb l'ànim que les més perjudicades, com les Illes, el País Valencià i Múrcia, hi vegin una oportunitat. Tot i la negativa de la direcció estatal del PP, i singularment d'Ayuso, en aquest terreny, en efecte, hi ha partida. De fet, el valencià Mazón i l'andalús Moreno ja van insinuar la setmana passada que no es tanquen a parlar amb Pedro Sánchez de finançament.
En tot cas, vist des del Palau de la Generalitat, aquest trencaclosques negociador té molt a veure amb la manera com el Govern, i com Catalunya, busquen donar un impuls a l'economia pròpia, que, per avançar per la via de la creació de riquesa, ha d'anar cap a la diversificació i la industrialització. El monocultiu turístic no és una sortida. Al contrari: és un cul-de-sac. Fiar-se només del sector serveis, i en especial del turisme, amb poc valor afegit, no és el camí. I menys quan hi ha consens, fins i tot en els mateixos agents implicats, que s'ha tocat sostre en el nombre de visitants. Els efectes col·laterals ja són superiors als guanys, amb el problema de l'habitatge com a paradigma. La batalla que ara ha esclatat entre la patronal dels pisos turístics i el Govern exemplifica el perill de fiar el rumb econòmic a aquest sector.
Si la Generalitat encapçalada per Salvador Illa vol donar, com així ha declarat Romero, un nou impuls a l'economia catalana perquè recuperi el lideratge econòmic per davant del Madrid d'Isabel Díaz Ayuso amb un model econòmic que no faci dúmping fiscal, es veurà obligada encara més a aconseguir un bon finançament. La decisió de no incloure rebaixes fiscals ni elimina els impostos propis als pressupostos del 2025, tal com ha avançat, ho fa peremptori. No n'hi ha prou a confiar en la bona conjuntura econòmica o en l'estat millorat de les finances de la Generalitat, que, mitjançant la condonació d'una part del deute, hauria de fer possible tornar als mercats el 2025. Tampoc serà suficient aconseguir, com es pretén, que l'Institut Català de Finances (ICF) tingui a la fi la fitxa de banca pública, una reivindicació històrica. Tot això és necessari, però no suficient. El finançament singular ha d'arribar com més aviat millor per fer real i viable l'impuls econòmic que necessita Catalunya.
