L'immens descrèdit de la justícia espanyola
Mentre l'amnistia s'obre pas amb penes i treballs pels diferents jutjats excepte per als líders del Procés, el que ha passat amb la causa de Tsunami Democràtic que s'investigava a l'Audiència Nacional supera tots els límits del descrèdit judicial. Tothom sabia que les acusacions per terrorisme no tenien cap base, però que al final la causa hagi caigut per un error de forma (demanar la pròrroga de la instrucció fora de termini) i no per efecte de l'amnistia o per la correcció d'una instància superior fa pensar que, o bé Manuel García-Castellón és una persona incapacitada tècnicament per fer de jutge, o bé considera que ja ha complert la missió que tenia encomanada, que no era cap altra que torpedinar el pacte de govern entre Pedro Sánchez i els independentistes. La conseqüència més directa de l'arxivament és que possibilitarà el retorn a Catalunya de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, després de sis anys a l'exili suís. I també d'un seguit d'activistes com el periodista Jesús Rodríguez o Josep Campmajó, que es van veure implicats a última hora en aquest muntatge judicial.
El Tribunal Suprem ha confirmat també l'arxivament de la causa contra l'expresident Carles Puigdemont i el diputat republicà Ruben Wagensberg, que també podrà tornar. En el cas de Puigdemont un altre jutge, el polèmic Joaquín Aguirre, s'ha negat a aplicar l'amnistia per la trama russa (un altre muntatge inversemblant) amb l'argument que hi ha presumptes delictes no amnistiables com la traïció, la malversació i l'organització criminal. En tot cas, el cas més greu continua sent el del Tribunal Suprem i la causa del Procés, on Manuel Marchena i els seus companys de tribunal, amb l'excepció honrosa de la magistrada Ana Ferrer, s'han tret de la màniga una definició creativa del delicte de malversació segons la qual els dirigents independentistes van obtenir un benefici patrimonial de l'1-O perquè no van pagar els preparatius de la seva butxaca. Aquest és el cas que amenaça amb bloquejar l'aplicació de l'amnistia als líders del Procés i, per tant, impedir el retorn de Carles Puigdemont a Catalunya en situació de llibertat.
Al costat d'això s'ha de dir que hi ha tribunals i jutges que estan aplicant l'amnistia amb normalitat, o almenys ho han derivat cap a Europa com el TSJC en el cas de Jové i Salvadó, cosa que significa que l'actuació del Suprem es guia per criteris estrictament polítics. Tant Marchena com Pablo Llarena volen impedir a tot preu el retorn de Puigdemont i, si poden, aconseguir-ne l'extradició per malversació per poder-lo empresonar, almenys un temps. Per això és imprescindible que el Tribunal Constitucional sigui diligent en la resolució dels recursos d'empara i corregeixi el que és un cas flagrant de frau de llei o fins i tot de prevaricació. Perquè ja se sabia que la batalla judicial seria dura, però no que tot plegat configuraria un espectacle tan lamentable. Perquè avui és fàcil apuntar cap a García-Castellón o el jutge Aguirre, però el veritable problema és a la sala penal del Suprem.